La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Vull recuperar la meva rutina d’abans”
Em queden anys d’exercici professional i per descomptat que vull tornar com més aviat. Crec que estic gairebé a punt d’incorporar-me a l’hospital, a la meva tasca quirúrgica. Esclar, quan em diguin que les proves estan totes bé. Em queda mes i mig de rehabilitació i aquest estiu hi torno. Qui diu aquest estiu, al final d’estiu”. “Beneïda rutina”.
El cirurgià Vicenç Fernández Trigo es va contagiar probablement en un dels dos hospitals on opera, el consorci del Broggi i Creu Roja. Molt al principi de l’epidèmia. Ha tingut un llarguíssim any de recuperació, d’aprendre a caminar i respirar, de dolors i pors. Juntament amb ell, des del primer dia que va tornar a la vida després d’un mes d’uci, Rosa
Ventura, infermera de professió i la seva parella des de fa 25 anys. “Aquesta tardor esperem celebrar les noces de plata en gran”, per rescabalar-se de tant temps de veure la família a la pantalla.
Aquest maig tot són bones notícies. Han quedat enrere l’oxigen portàtil per caminar pel carrer, i els bastons i els ajuts per a tot. Només necessita suport a la dutxa. La resta de la seva autonomia està recuperada. No pren més medicació que la d’un assaig de Bellvitge per millorar la fibrosi pulmonar. “Només queden algunes qüestions pendents, com anar a pas lleuger, que encara em costa, o les escales. El que tinc més fluix és la resistència, em canso ràpidament”, admet. Parlar de la situació actual el fa enfadar molt. “Quan veus a la tele aquelles festes et preguntes: ‘què es creuen, que no els pot tocar?’ És tan greu el que et pot passar. Som tan fràgils. T’hi va la vida”.
Reclama responsabilitat individual de tothom, “perquè falta molt perquè això estigui controlat”. Fa una pausa i esmenta una possible nova variant que podria tornar a fer començar el malson. “Vull posar-me la bata i tornar a la meva beneïda rutina d’abans”.