La Vanguardia (Català-1ª edició)
Homer va ser
Un estudi de Carmen Estrada sobre els personatges femenins homèrics veu feminista l’‘Odissea’ però no la ‘Ilíada’
d’Odisseu, de l’home”. “Cap altre relat èpic no té tantes dones individualitzades, ni tan complexes i variades. Totes desafien l’ordre establert. Davant la literatura de la seva època, l’Odissea respecta les dones i les fa protagonistes. Són subjectes, no objectes, i el que se’n destaca és la seva intel·ligència”.
En la Ilíada, “el valor més important és la victòria en la lluita, mentre que en l’Odissea és l’harmonia a la llar”. Les diferències es veuen des de les primeres frases: “Canta, deessa, la còlera d’Aquil·les” (Ilíada) O “Parla’m, musa, sobre l’home de molts camins” (Odissea).
Si en la Ilíada la guerra de Troia apareix com a conseqüència de la falta (adulteri) d’Helena, a l’Odissea “Penèlope afirma que la guerra no va ser per causa d’Helena sinó per la decisió dels aqueus de sortir a rescatar-la. I l’ancià Néstor diu que van fer l’expedició ‘per anar a buscar el botí’, no per una dona”. L’Helena odisseica “no és vista amb ulls masculins, no es fa referència a la seva bellesa, en canvi, en la tradició, és culpable de ser tan guapa que torna bojos els homes”.
La deessa Circe “ha estat molt tergiversada. Se la veu com a una malvada encisadora. Transforma els homes en porcs, cert, però després els torna a unes formes encara millors que les que tenien, més alts i gallards, i els ajuda molt. No era negativa fins que va arribar Ovidi, que va donar una versió maligna, de màgia negra, i la va pintar com una bagassa”.
Penèlope és un altre personatge “molt manipulat”. “És el que avui diríem una gestora”: en absència del marit, “ha atès els vells, el fill i els esclaus; el taller ha continuat funcionant i ha portat el bestiar i les terres. El resultat és que els guanys s’han incrementat com mai”. Té el poder i no depèn de cap home, per això no vol escollir cap pretendent. Per Estrada, a l’obra hi