Huns de Twitter

Quan l’11 d’abril Ada Colau va anunciar que deixava Twitter, on tenia més d’un milió de seguidors, una horda paleolítica va oferir en pocs minuts noves explicacions de les raons que l’havien empès a prendre aquesta decisió. L’alcaldessa explicava que aquesta xarxa social s’havia convertit en un fòrum on l’insult és cada vegada més desmesurat i s’havia convertit en un lloc que la feia més mala persona, entre altres coses.

Efectivament, en poc temps es van pronunciar, per exemple, Marizombi @DirtyHarry155 (“Haz dos en uno y deja también la alcaldía, cacho costra”), Thor @Tetillaslagi (“A mamarla, perra!!”) o Pacolf Lennon @Paquito_84 (“Pos vete a tomar por culo. Fea”), amb argumentaris, com es pot observar, plens de matisos i subtext.

A més del suport de personalitats com la magistrada i política Victoria Rosell, la regidora Janet Sanz o la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach –entenien la decisió de Colau–, hi van reaccionar persones qui podríem considerar anònimes: @JoaquimCampa deia: “Si així ho vius, ben fet” i @AdrianaPartal va publicar: “Tot el meu recolzament. Les dones no estem aquí per tragar odi de haters, bots i algoritmes (des)controlats”, per posar dos exemples a l’absolut atzar. Veieu la diferència? Encara que d’aquestes dues últimes podríem dir que són anònimes, no ho són. Amb tota seguretat, després d’un superficial cop d’ull al seu perfil, @JoaquimCampa és Joaquim Campa i @AdrianaPartal és Adriana Partal. Qui són Marizombi, Thor i Pacolf Lennon? Huns moderns.

Des de fa un parell de dies, Twitter ha reactivat

La xarxa social reactiva la verificació d’identitats, en sis categories de vips: arribarà la mesura a la resta dels mortals?

la funció de verificació d’identitats, que permet determinar que X és X i col·locar al costat del seu nom a Twitter una V en un cercle blau, que dona a qui la posseeixi una doble o triple condició: identificació, credibilitat i fins i tot reconeixement (oficiós) per part de Twitter.

El 2017 aquesta xarxa social va deixar d’atorgar aquest símbol després de donar-lo a l’ultra nord-americà Jason Kessler, organitzador d’una marxa supremacista en què va morir una dona, contrària a la protesta, envestida per un cotxe. Fos ultra o no, Kessler era Kessler, però l’enrenou va espantar Twitter i va aparcar l’eina. Error?

Ara l’ha tornat a activar, i concedirà el seu passaport identitari en sis categories: governs, mitjans, entreteniment, esports, empreses o organitzacions i individus influents o activistes. La xarxa verificarà que X és X mitjançant un vincle entre nom, imatge, telèfon i correu electrònic, amb un ús del compte d’almenys sis mesos abans de la petició i sense vulnerar les normes de continguts.

Aquestes categories s’ampliaran aviat amb científics o líders religiosos, diu Twitter.

No ha dit res, ara per ara, dels qui, sense ser govern, premsa, Messi, empresari o Dalai-lama, compleixin cívicament amb les normes –escrites o no– i que, si en discrepen, no deixen anar bilis per les tecles.

No ha dit res, ara per ara, de com diferenciar els huns dels altres, però aquest dia arribarà.

Des de la postguerra Barcelona no havia necessitat mai tants estímuls per reactivar-se. La cultura, tal com s’intueix en aquestes primeres nits sense toc de queda, pot ser un motor per a aquesta recuperació. Però la cultura sense exclusions: en l’ecosistema cultural barceloní hi haurien de cabre tant les institucions amb una línia de programació pròpia i arriscada com els inversors privats que es vulguin afegir a la festa. Que els promotors de l’Hermitage s’acompanyin del Liceu en l’aposta per obrir un centre d’art a la Barceloneta hauria de servir per vèncer les reticències de l’Ajuntament.