La Vanguardia (Català-1ª edició)
Oda a la fantasia: Alícia, Kafka i el surrealisme
El museu Victoria & Albert de Londres analitza la influència d’‘Alícia al país de les meravelles’ sobre la cultura dels últims 160 anys
prou per sadollar la seva imaginació, i va crear, igual com Kafka, un món de realitats inestables sense cap lògica i personatges absurds, aliens a tot sentit de la proporció, enfrontats a proves i desafiaments amenaçadors. Quan el fill d’un amic, de sis anys, va llegir el manuscrit de l’obra, li va agradar tant que va dir que en devoraria “volums i volums”. Perfeccionista al màxim, va decidir ocupar-se ell mateix de la publicació i va encarregar les magnífiques il·lustracions a Henry Liddell, un pioner de la fotografia i amic del degà de la universitat.
El Victoria & Albert, en la seva tornada, ha apostat per l’ambició i per una de les exposicions menys convencionals que es presenten a Londres en molt de temps, un viatge fantàstic per una de les obres més icòniques i imaginatives de la literatura, per les múltiples reinvencions i interpretacions d’Alícia, el seu simbolisme, les seves empremtes i el seu impacte, des de l’esborrany de Carroll fins a ser un fenomen de masses.
L’exposició a la galeria subterrània
La mostra analitza l’efecte del llibre en la literatura, el cinema, el teatre, el ballet, el disseny i la pintura
del V & A consta de més de trescents objectes repartits en cinc mons (el cinema, la moda, la fotografia, la música i l’espectacle) i ha estat dissenyada per Tom Piper, entre els crèdits del qual figuren diversos escenaris de la Royal Shakespeare Company i la instal·lació d’una capa de roselles a la Torre de Londres. Mereix un èmfasi especial l’afany de Walt Disney de portar el personatge i l’obra de Carroll a la gran pantalla, frustrat en moltes ocasions fins que els dibuixos de Mary Blair van donar vida al film del 1951. Criticat al principi, es va tornar popular a partir de la dècada dels anys setanta.
Algunes escenes d’Alícia semblen malsons existencials trets d’una obra de Sartre, a l’igual que la pandèmia que monopolitza les nostres vides des de fa quinze mesos, que semblen una eternitat. La mostra del Victoria & Albert és un recordatori de la importància de la imaginació i de la fantasia per escapar-se d’una realitat hostil.