La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quin pintor va declarar la guerra a Hitler?
La Segona Guerra Mundial va conduir nombrosos artistes a l’exili o a la clandestinitat. Un discret pintor alsacià, antic funcionari del servei d’aigües de Mülhausen, es va refugiar a la cuina de la seva petita casa a Brunstatt, als afores de la ciutat. Però lluny de paralitzar-se davant el so de les botes, va decidir declarar la guerra a Hitler davant el pànic de la seva dona. Desesperat i fastiguejat per la visió d’una Alsàcia ocupada, va canviar d’estil i va començar a pintar desenes de quadres en què va posar el punt de mira al règim nazi, els abusos, els capitostos i sobretot al Führer, a qui va representar com un Anticrist ferotge i repugnant. Aquestes obres clandestines i perillosament subversives, li podrien haver costat la vida. Però no va ser així.
El setembre del 1945, uns mesos després de l’alliberament d’Alsàcia, Joseph Steib (1898-1966), pintor aficionat de delicada salut –patia freqüents atacs d’epilèpsia– va exposar els seus quadres de resistència (57 teles) sota el títol Le Salon des rêves (El saló dels somnis). Seria l’única exposició de la seva vida. Després va caure en l’oblit, i els quadres es van dispersar després de la mort de la seva vídua. La seva guerra secreta va ser tant un exorcisme contra el mal i una manera d’apaivagar els seus turments com una anticipació de la caiguda i condemna de Hitler. En L’última escena parodia L’últim sopar de Leonardo Da Vinci reemplaçant la figura de Jesús per la del líder nazi, presagiant-ne la mort imminent. En lloc d’apòstols, està envoltat per membres de l’exèrcit alemany i destacats líders del partit nazi. En d’altres, el mostra penjat d’un arbre, entre flames agitades pel dimoni a l’infern o plorant davant una inevitable condemna, amb un diable cornut amb les dents clavades a la seva gorra militar.
Implacable, Steib retrata Hitler com una bèstia immunda. És el seu tema preferit. En El conqueridor, com si es tractés d’un personatge d’Arcimboldo, reconstrueix el mentó i la boca del Führer amb la figura d’un porc al revés, els ocells escapen de les seves celles i les orelles produeixen excrements. Dues serps formen l’esvàstica que lluu el braç dret. Però Steib va més enllà i l’ataca on li fa més mal. Sabedor que Hitler va voler ser artista però que no el van acceptar a l’escola per la