La Vanguardia (Català-1ª edició)
El corredor schubertià
Galícia s’impregna de l’esperit de la Schubertíada de Vilabertran amb el jove festival Bal y Gay, una altra parada en la ruta càntabra
Allò que el tren d’alta velocitat no ha aconseguit enllaçar a la península Ibèrica del segle XXI, ho està unint la música de Franz Schubert de fa dos segles. Coses que passen amb la cultura. Mentre el tan anunciat corredor Cantàbric-Mediterrani continua sent només una promesa, l’esperit de la Schubertíada de Vilabertran, una de les propostes de qualitat més interessants a escala estatal, avança d’est a oest pel nord peninsular com un anticicló, arribant primer a Euskadi, amb la Schubertíada de Valdegovía/Gaubea ja fa un parell d’anys, i ara a Galícia,
on el jove festival Bal y Gay, que va començar el 2014 i ja s’estén per deu municipis de la comarca d’A Mariña, es mira en el certamen empordanès per dissenyar cada agost una programació exquisida.
Bal y Gay i la Schubertíada s’han posat fins i tot d’acord per programar algun cicle, com el que va tenir lloc el cap de setmana passat a
Mondoñedo i dues localitats més de les Rías Altas. Amb aquest cicle Schubert no camiño, patrocinat per l’Any Xacobeo, el Bal y Gay ha estat el primer festival espanyol a posarse en marxa aquest any. I ho fa trenant la idea del wanderer –el caminant de la literatura romàntica alemanya que travessa l’obra de Schubert– amb l’esperit del camí de Sant Jaume. Cosa que ha donat molt sentit a la iniciativa.
La màgica Mariña de Lugo, aquesta comarca natural fronterera amb Astúries que va de les serres interiors al mar Cantàbric, amb la famosa Praia das Catredrais aflorant espectacular cada vegada que baixa la marea –i amb els no tan formidables boscos d’eucaliptus inabastables, herència del generalíssim–, el festival que porta el nom del compositor del Grupo de los Ocho acollia aquest maig tres concerts en llocs emblemàtics, com la catedral de Mondoñedo, l’església de San Salvador de Vilanova de Lourenzá o la basílica de San Martiño de Foz.
El tenor alemany Christoph Prégardien, acompanyat d’un altre mestre del lied, el pianista Daniel Heide, va brindar un Winterreise de bellesa vocal clàssica davant un públic atent. Va actuar també el magnífic Cosmos Quartet, combinant la força passional de Brahms amb el Quintet de cordes de Schubert, que es va afegir el violoncel·lista Fernando Arias en un adagio sublim.
El cap de setmana havia començat amb un recital de piano, “l’altra gran forma a què recorria Schubert per expressar les seves inquietuds emocionals”, com apuntava la periodista radiofònica Clara Sánchez en una de les seves introduccions pedagògiques que volen ser un distintiu del festival. I allà, la sempre lluminosa Judith Jauregui va establir al piano un joc de miralls entre la Sonata núm. 4 de Beethoven i la Wanderer fantasie de Schubert.
“El Bal y Gay ha creat tota una xarxa d’escenaris joia, amb música de qualitat i una idea de programació darrere –comentava la pianista basca abans del concert–. I tot i sent molt potent, és tot molt familiar. També l’esperit de Jordi Roch en la Schubertíada és això, cuidar. Són festivals que destil·len ànima”.
Si al principi el Bal y Gay només se celebrava a Foz i semblava inútil demanar a altres ajuntaments que s’afegissin, ara més i més concellos busquen apuntar-s’hi. Ho explica la directora del certamen, Alba Rodríguez, una exclarinetista professional amb experiència en gestió a Agència Camera i Ibermusica. Ella i el seu pare, el fundador l’Associació Xesús Bal y Gay, comencen a veure els fruits de la feina. La Xunta ja aporta 33.000 euros: és el segon festival al qual dona més suport. Al pressupost de 140.000 contribueix la Fundació Banc Sabadell, valedora també de la Schubertíada. El seu president, Miquel Molins, no es va perdre els concerts d’aquests dies.
A l’agost tocaran Perianes, Pablo Sáinz-Villegas, el Quartet Casals o la Sinfónica de Galícia, amb el notable titular Dima Slobodeniouk.