La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Em van menysprear”
“Aquest és l’any que més han patit la meva dona i els meus fills”, diu l’uruguaià
I al final de tot aquest recorregut, Luis Suárez...
Aquí el tenim, plorant davant el micròfon, sobre la gespa del Nou Zorrilla, mentre dos mil aficionats matalassers, a l’exterior, vociferen, canten i encenen bengales.
“Fa moltíssims anys que estic en el món del futbol, però crec que aquest és l’any que la meva família ha patit més per tot”, diu Suárez. Se li entretalla la veu.
Els seus companys, uns metres més enllà, mantegen Simeone. Tots sols celebren el títol. L’estadi és buit i el Valladolid també plora.
Pucela se’n va a Segona.
(...)
Qui li hauria dit a l’estiu passat, en aquell tancament tempestuós a Barcelona.
Arribava Ronald Koeman i se n’anava Luis Suárez, regalat a l’Atleti, en una operació que tots –tret de Messi– defensaven, ja que es considerava en aquells temps que l’uruguaià ja havia donat de si tot el que podia donar.
Luis Suárez tenia aleshores 33 anys, els genolls desgastats, una evident pesadesa de moviments i l’espiell desviat.
21 gols li havia donat al Barça en la temporada 2019-2020, les pitjors xifres en els seus sis cursos com a blaugrana. Les pitjors xifres des del 2012, quan jugava a Liverpool.
Insistíem:
–Ja està, Luis Suárez ja no serveix per a això.
(...)
El contracronista estava pensant en tot això ahir, amb el marcador reflectint l’empat en el Nou Zorrilla, quan Sergi Guardiola va decidir retratar-se a si mateix. Corria el minut 67. Guardiola rebia d’esquena en el centre del camp i va voler donar un passi enrere, però li va donar tan fort, i tan malament, que li va regalar la pilota a Luis Suárez.
Fins aquell instant, Luis Suárez havia estat un espectador passiu en el partit. Amb prou feines havia aparegut en un parell d’ocasions, amb un xut desviat en la primera part i poc més.
Algú escrivia llavors:
–La primera part d’Atleti, Madrid i Barça és un resum de les últimes jornades.
“Però és que Luis Suárez és Luis Suárez. I el seu cognom parla per si sol”, diria el cholo Simeone més tard, amb les mans a les butxaques i el cabell esvalotat, quan va poder expressar els seus sentiments.
Tot el que va fer Luis Suárez va ser estar atent. Va recollir l’entrega de Sergi Guardiola, va arrencar a camp obert, es va perfilar cap a un costat i va superar Masip.
La celebració de l’1-2 es va prolongar per un minut.
Tot l’Atleti va anar a sobre de l’uruguaià, que acabava de sumar el seu 21è gol de lliga: el van tombar els seus deu companys de camp i la resta de la banqueta.
“Després de la manera com em van menysprear (a Barcelona) i la situació que li va tocar viure a un, l’Atleti em va obrir les portes per demostrar que un encara pot estar vigent. I per això sempre li estaré agraït a aquest grandíssim club, per confiar en mi. Aquí hi ha Luis Suárez –va dir l’uruguaià–. També els hi agraeixo a la meva dona i els meus fills, que estan amb mi en el dia a dia. Aquest és l’any que més han patit per tot. Per això era la meva entrega de cada partit”.
–És diferent aquest títol? –li van preguntar a Movistar.
–És especial, però en les meves estadístiques apareixen cinc de set lligues i aquí hi ha Luis Suárez.
–Vostè i Messi van dinar junts fa uns dies. Li dirà que pot anar a l’Atleti?
–En Leo segur que estarà content perquè som amics i ja aleshores em va desitjar tota la sort.
Després es va asseure sobre la gespa, va treure el mòbil i va conversar amb la seva família. Plorava més.
La imatge es convertirà en una icona matalasser.
Diego Simeone ja és llegenda. S’escampa la cultura del cholisme. Una Lliga li havia donat a l’equip com a migcampista (1996) i, ara, dues més com a tècnic (2014 i 2021).
“Em sento feliç per un munt de gent. Per aquells amics que es van morir, per tots els seguidors de l’Atleti. Que l’Atleti surti campió aquest any és una cosa diferent, perquè ha estat un any difícil. Un dels millors anys per sortir campió és aquest”.
–Més que el 2014?
–Són moments diferents. El món avui viu una situació molt trista. Tant de bo hàgim pogut donar-li alegria a gent que ho ha passat molt malament. I ara el primer que em ve és riure i pensar el dia en què deixàvem el Calderón (2017) i em preguntaven si m’anava a quedar o me n’anava a anar. Jo vaig dir que sí, que em quedava perquè creia que el club tenia futur i perquè soc un cap quadrat.
Prat-Oriola Olot-Penya Esportiva Espanyol B-Atzeneta Hospitalet-València M.
12.00 Avui 12.00
12.00 Avui 17.00
PRIMERA FEMENINA IBERDROLA (31a) Madrid CFF-Llevant Eibar-València
Betis-Rayo Espanyol-Barcelona Athletic-R. Madrid Granadilla-Sevilla
Sporting Huelva-Deportivo
Santa Teresa-Logronyo
R. Societat-At. Madrid
PREMIER LEAGUE (38a) Arsenal-Brighton Aston Villa-Chelsea Fulham-Newcastle Leeds-West Bromwich Leicester-Tottenham Liverpool-Crystal Palace Manchester City-Everton Sheffield United-Burnley West Ham-Southampton Wolves-M. United