La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amb més pena que glòria
Un gol de volea de Griezmann salva un partit en què el Barça va continuar deprimit
Sense res en joc, el Barça de Koeman es va acomiadar de la Lliga i de la temporada amb més pena que glòria però amb un golàs a la recta final per tancar un partit en què els blaugrana gairebé no havien ni xutat contra el cuer, un Eibar ja de Segona. La fi de curs escolar sol ser un dia festiu. Aquest no ho va ser. Entre badalls i sense ostentacions, Griezmann es va inventar una volea que va salvar l’honor i poc més. El francès acaba com a segon màxim realitzador de l’equip. Això sí, amb 19 gols, exactament la meitat dels de Leo Messi (38). Amb prou feines ho va celebrar perquè hi ha poc a celebrar quan acabes tercer.
Les maneres com es tanquen les
Lligues i els cicles diuen molt dels equips, dels entrenadors i els jugadors. L’Eibar se’n va a Segona després de set temporades a l’elit i van decidir anar-se’n amb el cap ben alt, tutejant un gran, fent el mateix futbol valent que ha portat Mendilibar a ser un tècnic respectat. L’alegria pel que han viscut i la il·lusió per tornar com més aviat millor contrasten amb el Barça, que va passar per Ipurua capcot i deprimit, com en tot el maig.
Els jugadors blaugrana són funcionarials, deixen córrer els minuts com si no anés amb ells, sense veure que cada partit és una oportunitat perduda. N’hi ha que hauran desaprofitat una etapa en un club gran on han rendit molt per sota del nivell. L’últim dia no va ser propici a un últim cant de cigne. En silenci, quan aquest estiu abandonin l’entitat, el seu pas haurà estat anecdòtic. Hagin costat cent milions, arribessin al mercat d’hivern o aterressin amb fama en un intercanvi de cervells.
A la banqueta, Koeman es queixa, però no es mou gens ni mica de les seves fílies i fòbies. Si Laporta està buscant un tècnic obcecat ja el té. Fins a l’últim dia es va encasellar en el sistema dels tres centrals. Si el president vol un entrenador desacomplexat i impetuós, potser que miri cap a un altre costat, ja que, tampoc sense res en joc, l’holandès no va ensenyar cap rauxa.
El Barça va sortir de la pitjor manera en aquests casos. Contemplatiu, sense dominar, a la mercè de les centrades laterals del rival i amb molts problemes per sortir de la pressió alta de l’Eibar. Hi ha una escena a l’últim capítol de la sèrie Halston on el dissenyador, en decadència, es lamenta per haver venut el nom de la seva marca, per haverse desprès del seu nom, allò que et dona identitat. “I l’he venut barat. Saps per què ho sé? Perquè pagaria el doble per recuperar-lo?”. Una cosa semblant li passa al Barça, que sabia defensar-se amb la pilota, que jugava de memòria i resultava un equip reconeixible. I ha acabat el curs més a prop de la seva àrea que de la del rival.
Com passa en aquests casos, els millors són els que no hi eren. Messi, Pedri, Lenglet i Ter Stegen poden estar tranquils perquè els que van jugar a Ipurua no són una amenaça. Busquets va ser el capità, ja que va ser l’única vaca sagrada de les que són al filferro que va ser titular. A la primera banda, el Barça només va amenaçar Yoel una vegada: va ser
Koeman es queixa, però no es mou gens ni mica dels tres centrals i els blaugrana tot just van crear perill a Eibar
amb un refús des de camp propi de Mingueza que es va enverinar.
Mentrestant, Trincão no era ni davanter ni interior; l’extrem local Bryan Gil, una de les sensacions del curs i que ha debutat amb la selecció, feia patir a la banda Júnior Firpo i Mingueza. Fins i tot De Jong s’equivocava volent regatejar a prop de l’àrea.
Lògicament a Koeman tampoc no li va agradar el rendiment i al descans va intervenir amb un triple canvi. Amb això i la incorporació de Riqui Puig, que va substituir un Ilaix Moriba que es va fer mal, el Barça va recuperar el 4-3-3 i va posar una marxa més. Sense cap brillantor, va tenir el premi del gol i de no encadenar el seu quart partit sense guanyar.
Dembélé, que va demostrar que és capaç del millor, del pitjor i d’autoesmenar-se, tot alhora, va fer una gran jugada, però es va embolicar a l’àrea. Quan semblava que ja no hi hauria perill, el francès va treure una centrada al segon pal on Griezmann va rematar amb una gran volea. Una mitjavolta preciosa que va donar llum a una tarda grisa. Als blaugrana se’ls ha fet llarga la temporada, la Lliga... i fins i tot el partit, ja que Inui va poder igualar. Va xocar amb el travesser.