Xampany esbravat

Joan Josep Pallàs

El Barça es va pensar que celebrava amb xampany dels cars el títol de la Copa del Rei, però d’aquelles bombolles tot just en queda un caldo indigest; d’això va tenir gust i regust l’estalviable partit d’ahir a Eibar, encara més dur quan la Lliga i les seves emocions es jugaven en altres camps.

La temporada dels blaugrana es fa difícil de qualificar. Les expectatives inicials eren poques, de manera que el títol hauria d’haver deixat més bon regust. Ha passat que a aquell clímax del mes d’abril, a aquella victòria a la Copa tan esperançadora en el fons i en la forma (el 4-0 va arribar després de dos minuts i mig de passades amb els onze jugadors implicats, us en recordeu?), a aquella escalada a la Lliga que va fer fantasiejar amb el doblet, va seguir un mes de maig incomprensible, portador d’un abatiment que avui contamina el barcelonisme i que fins i tot ha desactivat una petita part de l’euforitzant efecte Laporta.

Ronald Koeman demana d’utilitzar el gran angular per fer la fotografia de la temporada i la raó l’assisteix, llàstima que la raó sigui un examinador de tan poca reputació en el futbol. El tècnic holandès ha reivindicat la seva tasca al capdavant de l’equip en les últimes rodes de premsa, unes escenes dures de pair per a un símbol barcelonista que a hores d’ara hauria de saber què volen fer amb ell. Crida l’atenció que a Xavier Pascual, entrenador de l’handbol, ja li hagin dit que no comptaran amb ell quan està en procés de lluitar la Champions i que a Koeman no li hagin dit res quan el seu equip va deixar de competir fa una setmana. La Copa, la seva valentia amb els joves, l’entesa amb Messi i el respecte exemplar envers el club (adaptació salarial i acceptació d’una política de fitxatges continguda) n’honren la feina, mentre que un maig horrorós taca tot l’anterior. El futbol té la memòria d’un peix en baixa forma.

Caldrà estar atents als moviments dels pròxims dies. Laporta té entrenador però n’està buscant un altre, o sigui que si s’acaba quedant amb el que ja té la relació de confiança entre banqueta i llotja, quan torni a arrencar, no serà la millor.

El millor del pròxim curs és que començarà amb públic. El Cholo Simeone, un altre home de club, va recordar amb sentit i sensibilitat les víctimes del coronavirus en el seu discurs com a campió de Lliga. El seu Atlètic s’ha emportat el campionat sense grans ostentacions però patint cada pilota, fidel al manual d’un entrenador que els va canviar la vida. El Madrid, per la seva banda, acaba la temporada en blanc. El barcelonista va somriure, però per rescatar el xampany... no li arriba l’ànim.

Koeman demana que la fotografia de la temporada sigui global, però un maig pèssim la negativitza