La Vanguardia (Català-1ª edició)

EL EPO TATGE

El crac preveu dos anys més al Barça (o una altra destinació) i acabar la seva carrera a l’Inter de Miami abans de tornar al club

- ANAÏS MARTÍ

Miami. La ciutat més important de Florida (EUA), la mateixa que va posar els carrers al servei de sèries com Miami Vice, no només presumeix de tenir el codi postal més car del país –el de Fisher Island –iles illes artificial­s de la Badia Biscaïna, amb residència exclusiva per a magnats, actors o estrelles com Shakira, Julio Iglesias o Alejandro Sanz, també va guanyant adeptes entre els futboliste­s profession­als que busquen a la Major Soccer League (MLS) una altra manera de viure i d’entendre el futbol. La calor caribenya sense sortir dels Estats Units ha enlluernat també Leo Messi. “Sempre vaig tenir la il·lusió de poder gaudir i tenir l’experiènci­a de viure als Estats Units”, li va confessar l’argentí a Jordi Évole. Ara Laporta prepara un pla que preveu que Messi renovi dos anys per al Barça i marxar després a Miami. El seu pas per Florida seria tan sols una escala per tornar al Camp Nou quan es retiri.

Messi ja té propietats a Miami. A finals de l’any 2019 va comprar un dels 60 apartament­s que es van construir a la Porsche Tower, ubicada a Sunny Isles Beach. A més del servei de seguretat les 24 hores, piscina climatitza­da, gimnàs, spa amb vista a l’Atlàntic i mobiliari de disseny en cada unitat, consta d’un vestíbul de tres plantes i un ascensor pel cotxe amb nom propi, Dezervator. En aquell temps, la paraula pandèmia pertanyia al segle passat i Messi acabava de conquerir la seva sisena Pilota d’Or. “Espero jugar molts anys més, però m’acosto als 33 anys”, va avisar. Al 2021 Messi va ampliar el seu patrimoni a la ciutat americana comprant un altre apartament a la Regalia Miami Tower, ubicada en el número 19.575 de Collins Avenue, a dotze minuts caminant del seu altre apartament.

A 37 minuts amb cotxe de les dues propietats s’alça l’Inter Miami Stadium. El club propietat de David Beckham va ser fundat el 28 de gener del 2018 quan l’MLS va anunciar que la ciutat del sud de Florida acolliria la vint-i-cinquena franquícia de la Lliga. I Miami, que no tenia un club a la màxima categoria del futbol dels Estats Units des de la desaparici­ó dels Miami Fusion el 2002, es va il·lusionar amb el seu nou equip, que va començar a competir el 2020. “És ben clar que hi ha un abans i un després de l’arribada de l’Inter de Beckham. Va aportar notorietat a una Lliga que sempre va ser competitiv­a. Aquí cada any es canvia de campió, perquè els patrocinad­ors els ajuden. Hi ha una mitjana de tres gols per partit”, apunta Alfonso Mondelo, director esportiu del desenvolup­ament del futbol de l’MLS. “Beckham és una persona molt pròxima. Ens va acompanyar en el debut de l’equip contra el Los Angeles”, diu Albert Rudé, que el primer any de l’Inter va ser el segon tècnic de l’equip dirigit per Diego Alonso. I afegeix: “El joc de l’Inter és molt ofensiu i competitiu, perquè al final té darrere una persona com Beckham que sempre ho ha estat”.

Els futboliste­s Matías Pellegrini i Julián Carranza es van convertir en els primers jugadors de la seva història. A la llista es van unir altres profession­als com Javier Chicharito Hernández o Gonzalo Higuaín. “Ens afalaga que Messi pensi a venir”, reconeix Mondelo, que reivindica la vàlua de l’MLS. “Ens veuen 190 països a tot el món, hi ha molt interès”. I els salaris? “Hi ha un límit salarial, uns 4 milions de dòlars per a cada club per temporada. Tot i això, hi ha tres jugadors franquícia que ocupen una petita part d’aquest límit. La resta del seu salari la paguen els patrocinis o el mateix propietari”, respon Mondelo.

Amb seu a Nova York, l’MLS celebra la seva temporada 26 el 2021 amb 27 clubs entre els Estats Units i el Canadà. Els dos pròxims anys s’afegiran les franquície­s de Charlotte i St. Louis i continuen avaluant plans d’expansió per a un trentè equip. Però això no sempre va ser així. “El futbol femení és el que creava escola i s’ha vist. La selecció dels Estats Units va conquerir l’últim Mundial. Però en el masculí no hi havia tanta tradició. De fet, fins al

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain