La Vanguardia (Català-1ª edició)
La micromobilitat crearà un milió d’ocupacions a Europa
L’impacte econòmic podria arribar a un 1% del PIB de l’eurozona
Hi ha consens que la micromobilitat elèctrica a les ciutats serà el futur a les ciutats europees.
Però en l’actualitat encara té moltes limitacions i tal com està plantejada i dissenyada no exerceix tot el seu potencial, que es tradueix en un milió de llocs de treball afegits i en un increment equivalent a un 1% de la riquesa de l’eurozona.
Un estudi recent d’EIT Innoenergy, una acceleradora finançada per la UE i un dels motors d’innovació energètica sostenible més grans, dibuixa les debilitats del model actual i alhora exalta l’impacte econòmic que pot suposar a llarg termini.
D’entrada, cal començar amb una dada que posa les coses en perspectiva: malgrat que un 60% dels desplaçaments en cotxe a la ciutat siguin de menys de vuit quilòmetres, la micromobilitat representa avui menys d’un 0,1% de tots els viatges dins de les ciutats. Per què?
Persisteixen uns obstacles nombrosos. Aquests tipus de vehicles (patinets i bicicletes elèctriques en gran mesura) no són adequats per transportar la compra, recollir els nens de l’escola o fer entregues comercials d’última milla.
A més, a part que l’ús d’aquests vehicles és poc compatible per a persones amb minusvalideses, la curta vida útil que tenen, els elevats costos operatius respecte a la càrrega i la reubicació i la falta d’integració en els sistemes de transport de les ciutats europees n’estan dificultant la implantació.
“Si bé és clar que la mobilitat personal s’ha enlairat a Espanya, l’opinió pública està dividida i la percepció de la micromobilitat s’ha vist entelada. A més, la qüestió continua sent si aquestes solucions poden de veritat resoldre els desafiaments de mobilitat que hi ha, com la contaminació de l’aire, els embussos i els alts nivells de soroll als centres urbans cada vegada més freqüentats o si simplement causaran molèsties i problemes de convivència”, explica Jennifer Dungs, autora de l’estudi.
I així la investigació apunta que la micromobilitat actual només permet cobrir menys d’un 50% dels usos requerits a les ciutats. Les flotes actuals necessiten ser reparades de mitjana més d’una vegada al mes, amb una factura que al final arriba a un 17% de tots els costos operatius.
Solucions? Millorar la qualitat dels components, més lleugers i amb més vida útil; apostar per una producció local de bateries; introduir vehicles que acullin més persones i permetin carregar mercaderies; afegir estacions de reemplaçament de bateries a les de càrrega per reduir els temps morts i introduir una gestió del manteniment mitjançant un software avançat que millori l’eficiència. A més de tot això també caldria impulsar una integració amb els mitjans de transport actuals, una cosa que dos de cada tres usuaris ja acostumen a combinar. Una regulació administrativa més amable aportaria la seguretat jurídica que falta.
Implementar aquestes millores tindria unes repercussions econòmiques molt positives. Com a conseqüència, la meitat dels vehicles de dues rodes que es venguin a Europa el 2033 seran elèctrics. Es crearien un milió de llocs de treball, entre directes i indirectes a Europa. Com que no hi hauria l’obligació de perdre temps en el trànsit i en la congestió, tindria lloc un increment del PIB comunitari de 111.000 milions d’euros (l’equivalent d’un 1%), més que la suma dels Pressupostos Generals de l’Estat de Malta, Xipre, Letònia i Estònia.
I, òbviament, hi hauria una reducció a tot Europa de les emissions de CO2 en més de 30 milions de tones i s’estalviarien fins a 127 TWh de consum d’energia a l’any. Micromobilitat, però macrobeneficis.
Tal com està plantejat aquest model no funciona: tot just cobreix un 50% dels desplaçaments
La meitat dels vehicles de dues rodes que es venguin a Europa el 2033 seran elèctrics