Campanya electoral al Cercle?

Primers moviments per a l’elecció del nou president del Cercle d’Economia. Per primera vegada, és possible que competeixin diversos candidats

El Cercle d’Economia emprèn moments de canvi, d’acomodació a l’esperit del temps. I tot apunta que l’elecció del seu futur president tindrà molt poc a veure amb la litúrgia i els procediments que han regit fins ara en aquest fòrum socioeconòmic català creat el 1958.

L’entitat ja té definida la seva pròxima reunió anual de debat, organitzada per Javier Faus, el president de l’entitat, i que se celebrarà presencialment per segona vegada a Barcelona. Hi participaran el president del Govern central, Pedro Sánchez, dues de les vicepresidentes, Nadia Calviño i Yolanda Díaz ,iel president de l’executiu italià, Mario Draghi. També, diversos presidents autonòmics en un moment d’exacerbació del debat territorial.

Tot i que a Faus li queda encara més d’un any de mandat, els primers compassos del procés de successió ja s’han posat en marxa. Primerencs, certament, pensant en el calendari, però les circumstàncies que es presenten ara tenen components d’excepcionalitat.

Tot va començar fa uns mesos, quan algun expresident d’aquest fòrum econòmic, fent-se ressò de cert sentir majoritari entre els companys, va plantejar una proposta que es va concebre com a definitiva, que el relleu fos Àngel Simón ,el president d’Agbar. Tot i això, l’elegit, va declinar la proposta i va al·legar les obligacions executives en la companyia de serveis, immersa en un complex procés de canvis en el capital de la matriu del grup.

El principal accionista d’Agbar és el grup francès Suez, que recentment ha estat objecte d’una oferta hostil de compra pel grup Veolia, reconduïda recentment cap a una negociació entre les dues parts. Com a conseqüència, s’obrirà un programa de repartiment de filials entre els dos grups francesos, en el qual La Caixa, que presideix Isidre Fainé, accionista significatiu de Suez, podria acabar bescanviant aquest paquet per una participació de control en la corporació barcelonina, recuperant així un estat de coses semblant al de fa més d’una dècada, quan l’entitat financera catalana era el seu principal accionista. Moviment amb ressons del que passa aquests dies amb Naturgy, en què La Caixa ha anunciat que elevarà la seva participació per assegurar el control davant l’opa d’una empresa australiana.

Després de l’autodescart de Simón, en l’actual junta de Faus es van començar a estudiar altres noms, des de Jaume

Guardiola, fins fa unes setmanes conseller delegat de Banc Sabadell i president de la Comissió econòmica del Barça, fins a Jordi Gual, expresident de Caixabank i actualment de Vidacaixa o el prestigiós advocat Miguel Trias.

Guardiola ha estat el que, en trobades amb alguns expresidents del Cercle i altres personalitats rellevants d’aquesta influent associació, ha avançat posicions i ha explorat, després de la seva marxa de Banc Sabadell, les seves possibilitats d’optar a la presidència. El financer ha seguit el guió clàssic de l’entitat per a aquestes situacions. És un home de prestigi reconegut i amb experiència internacional. Busca la via clàssica.

Però no ha estat l’únic que s’ha mogut. En un moment primerenc del procés, una persona que no havia aparegut a les travesses va decidir postular-se.

Es tracta de Rosa Cañadas, presidenta de la fundació Tanja, economista nascuda a Tànger i resident a Barcelona des de fa dècades i habitual de les reunions del fòrum econòmic català. Ha format part de les juntes que van presidir Salvador Alemany (2008-2011), Josep Piqué (2011-2013) i Antón Costas (2013-2016).

Cañadas ha comunicat les seves intencions a diverses persones rellevants del Cercle –en primer lloc a l’actual president, Faus i després a expresidents com Juan José Brugera, Antón Costas, Josep Piqué, Pedro Fontana i Carles Tusquets, el seu espòs– amb l’esclaridor afegit que no condiciona la seva decisió a obtenir suports formals. És a dir que pensa presentar-se a l’elecció en qualsevol cas, tot i que es presentin altres candidats. Ho ha manifestat també directament a aquest diari. Fa èmfasi en la importància dels afers internacionals i creu que l’entitat hi ha de pensar més a la Mediterrània i l’Àfrica.

El Cercle d’Economia no ha celebrat mai eleccions amb més d’un candidat per elegir president i junta directiva. Fins a la presidència de l’editor José Manuel Lara (2006-2008), la Junta sortint proposava un candidat que acabava sent sempre l’elegit. Amb Lara, es van renovar els estatuts, incloent-hi per primera vegada un reglament electoral. Des d’aleshores, s’han convocat regularment eleccions sense candidat explícitament donat suport per la Junta, tot i que, a la pràctica, consensuava el nom i després els expresidents, reunits en la Fundació, acostumaven a consagrar el proposat.

En la seva declaració programàtica, Javier Faus es va mostrar partidari que hi hagués més d’un candidat presentant-se a les eleccions, com un senyal de normalitat democràtica, cosa que obligaria els més de 1.200 socis de l’entitat a elegir entre propostes alternatives per primera vegada en la història d’aquest centre d’opinió de la burgesia barcelonina. Precisament, Rosa Cañadas argumenta que va ser aquell anunci de Faus el que l’ha fet plantejar-se presentar-s’hi. Tot i que la futura candidata transmet el missatge que preferiria ser candidata de consens.

Superada la idea que el pacte entorn d’un candidat únic és imprescindible i davant les forces que propugnen una adequació a l’esperit del temps, Cañadas ha decidit presentar-s’hi en qualsevol circumstància. Una determinació que en si mateixa és un repte per a altres possibles aspirants, en una tradició fins ara tan poc inclinada a aconseguir els càrrecs en llices electorals.

L’única condició que especifiquen els estatuts del Cercle per presentar una candidatura a la presidència és reunir el suport de cinquanta firmes de l’entitat. Cosa relativament fàcil per a qualsevol soci en una associació tan nombrosa. No s’ha de descartar, doncs, una contesa electoral entre diversos candidats en aquest tradicional cenacle de la tradició burgesa catalana.

Jaume Guardiola ha mantingut contactes per temptejar si genera consens entorn de la seva persona

Rosa Cañadas ha informat els expresidents de l’entitat que es presentarà en qualsevol cas