Abans de res una tècnica

Isabel Pardo de Vera (Lugo, 1975) podria haver estat alguna de les nenes poques que als vuitanta haurien pogut alçar la mà quan a l’escola preguntaven: a algú li agraden les matemàtiques? Seria llavors tan peculiar com quan ara se l’assenyala com la primera dona al capdavant de l’Administració d’Infraestructures Ferroviàries a Espanya, Adif, càrrec a què va accedir el 2018.

“M’agradaven moltíssim les matemàtiques, el llenguatge que ho explica tot, la lògica en la seva essència pura. Però ja hi havia llavors la idea que el meu futur professional estaria molt més limitat que si decidia estudiar una enginyeria i va coincidir que en aquell moment es va obrir a la Corunya l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins. No me’n penedeixo”, reconeix.

No sabem quins èxits hauria tingut si s’hagués dedicat a la seva vocació inicial, però és ben clar que la seva aposta per l’Enginyera de Camins li reportarà un espai destacat en la història econòmica d’Espanya per haver conduït amb èxit el complicat desafiament de la liberalització del transport de passatgers per ferrocarril. El 7 de maig, a bord de l’Ouigo, el primer tren que trencava el monopoli de vuitanta anys de Renfe, reconeixia que el procés “no ha estat fàcil”. “Les liberalitzacions es poden fer per complir amb la llei com va passar amb la de mercaderies, però no va funcionar perquè no hi havia un pla. Nosaltres sí que el teníem. Però ni els defensors més encesos ens vam imaginar que podríem canviar les resistències inicials”, admetia.

Pardo de Vera va ser l’aposta de José Luís Ábalos per un perfil tècnic que pogués enfrontar-se al repte de la liberalització del transport ferroviari. No era una carta a l’aire. Ella coneixia l’organització a la perfecció. Al

2007 va ingressar-hi com a funcionària. Pas a pas va assumir càrrecs durant els mandats del

PP, de directora d’Obra i cap d’Infraestructura o de gerent d’àrea en la construcció de la Línia d’Alta Velocitat Madrid-Galícia, de directora general d’Explotació i Construcció i de directora general d’Adif Alta Velocitat. “Sempre agrairé al ministre la generositat que va tenir quan em va l’oferir el lloc. Vam tenir una trobada en què es va interessar per com veia Adif i el sistema ferroviari en general. Quan li vaig explicar, i li vaig deixar clars els valors que em guien, em va oferir ser presidenta”.

La seva professionalitat i, sobretot, el seu perfil tècnic han estat “determinants” perquè ara Espanya sigui un referent a Europa com a model de liberalització ferroviària. “La seva gran virtut ha estat prendre decisions tècniques que venien del seu equip i que ha defensat amb fermesa superant moltes pressions, fins i tot de Brussel·les. Ho va fer perquè no és una política, és una tècnica que coneix perfectament del que parla”, reconeixen els que han hagut de negociar amb ella. El seu galleguisme, això de posar-se de costat en moments clau, és tan lloat com criticat. Però el que no genera cap dubte és que la proposta de dissenyar tres corredors i d’obrir-los amb transparència als operadors interessats va suposar “un xoc que va deixar descol·locat gairebé tothom”, però ara serveix de model a Europa.

Entre les escapades a les costes gallegues o a les Balears i trobar minutspergaudirdelafamília, té dos fills, Pardo de Vera està lluny d’haver acabat les seves batalles al capdavant d’Adif.

Des que va assumir la presidència va imposar una disciplina ferma de treball, no exempta d’alguna crítica, però que ha permès a l’organisme tenir un rosari de projectes disposats a ser finançats pels fons europeus. En el marc de la liberalització, si alguna cosa li treu el son és acabar amb els colls d’ampolla que suposen les principals estacions. Vol convertir-les en una referència per a la vida social, cultural i econòmica de la dels llocs en què estan situades. “Que l’estació sigui un lloc al qual es pugui anar encara que no sigui per agafar un tren”, és el repte que més l’il·lusiona. En aquesta línia la remodelació d’Atocha començarà després de l’estiu.

Saldar el deute històric d’Adif amb rodalies és un altre dels objectius en cartera. “Han estat abandonades per Adif i hi ha moltes coses a fer”. On tornarà a haver d’estar a l’altura haurà de ser en la transformació d’Adif, un dels serveis que hauran de girar a l’entorn de la mobilitat sostenible. Una actualització que va des de rejovenir la plantilla d’11.500 empleats, ara amb una mitjana d’edat de 55 anys, fins a dissenyar serveis que fusionin les prestacions del tren amb altres models de mobilitat sostenible com bicicletes elèctricques. “Volem arribar a les portes de les cases dels viatgers, encara que el tren això no ho permeti”, assegura.

XII CONGRÉS DE CC.OO.

“La liberalització no ha estat un procés fàcil; ni nosaltres imaginàvem revertir tantes resistències”

GUSTAVO BÉJER