Projectils humans

Es veuen homes, dones i nens nus amb els braços alçats. I, parapetats darrere d’ells, soldats alemanys amb les seves baionetes calades disposats a combatre. És La barricada, el quadre amb què l’artista nord-americà George Bellows denuncia l’ús de civils durant la invasió de Bèlgica l’agost del 1914. Són escuts humans, terme militar i polític que descriu l’ús de civils, ja sigui per protegir-se o per atacar l’enemic. Considerada un crim de guerra, aquesta tàctica ha estat profusament utilitzada: durant la Segona Guerra Mundial, la dels Balcans, el Líban, l’Afganistan, en diferents guerres civils, com la de Líbia o Síria, o el conflicte israelià i palestí.

Als escuts s’hi suma l’ús de l’ésser humà com a projectil desarmat que és emprat per obtenir dividends polítics, militars o econòmics. La investigadora Kelly M. Greenhill en té documentats almenys 75 casos des del 1951, quan s’aprova la Convenció per als Refugiats de les Nacions Unides. Vegem-ne alguns exemples: des de Gaddafi, que va amenaçar de convertir Europa en un continent negre permetent la sortida de Líbia d’immigrants subsaharians si la UE no atenia les seves reivindicacions econòmiques, fins al llavors president iugoslau, Slobodan Milosevic, que la primavera del 1999 va desafiar l’OTAN de buidar Kosovo en una setmana si no aturava els bombardejos. O, més recentment, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, que llança refugiats de la guerra de Síria contra les fronteres de la UE. Més despietat fins i tot és l’ús dels mateixos ciutadans, com va passar a la Cuba de Fidel Castro, l’últim cop el 1980, quan el comandant va permetre l’èxode de més de cent mil compatriotes.

Fa una setmana hem assistit a l’últim cas. El Marroc va tolerar la fugida de més 8.000 persones a Ceuta, entre les quals més de 800 menors d’edat. Un assalt de civils en tota regla que són utilitzats pel seu Govern per obtenir rèdits en un conflicte sense exèrcits. Un error, un dels molts que es cometen en un conflicte, ja sigui tradicional o, cosa que és pitjor, que es lliuri amb civils l’única arma dels quals és l’esperança de trobar un futur millor.