La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bielorússia força la desviació d’un avió per detenir un dissident
L’oposició acusa les autoritats d’haver-se inventat un avís de bomba fals
La policia de l’autoritari règim d’Aleksandr Lukaixenko va caçar aquest diumenge a l’aeroport de Minsk un activista de l’oposició. Roman Protasévitx, periodista i fundador del canal de notícies Nexta, a Telegram, formava part del passatge d’un avió de Ryanair que feia la ruta entre Atenes (Grècia) i Vílnius (Lituània) quan va ser desviat d’urgència a la capital bielorussa. L’oposició acusa el Govern d’haver inventat un fals avís de bomba per detenir el dissident, que està inclòs en una llista “d’individus implicats en activitats terroristes” i podria ser condemnat a 15 anys.
L’aparell era a l’espai aeri bielorús però a punt d’entrar en el lituà quan es va desviar cap a Minsk. El motiu adduït va ser la presència d’explosius a bord. A més, un caça de l’exèrcit bielorús, un Mig-29, es va enlairar i va escortar l’avió comercial fins a l’aterratge. La presidència bielorussa va confirmar que era una ordre de Lukaixenko mateix, segons l’agència de premsa oficial Belta.
La líder de l’oposició, Svetlana Tijanóvskaya, que l’any passat es va enfrontar a Lukaixenko en les fraudulentes eleccions presidencials d’agost que van motivar mesos de protestes contra el poder, va acusar el règim d’haver organitzat una operació per detenir Protasévitx, de 26 anys. “Ningú no pot estar segur quan sobrevola Bielorúsia. S’imposa una reacció internacional!”, va demanar. I va exigir una investigació de l’Associació d’Aviació Civil Internacional. Nexta va afirmar que la desviació la van provocar amb una baralla agents bielorussos que anaven a bord i van dir que hi havia una bomba. Després, l’aeroport de Minsk va anunciar que l’alarma era “errònia”.
El president de Lituània, Gitanas Nauseda, va demanar la implicació de l’OTAN i la UE, va acusar Bielorússia de cometre “una acció odiosa” i va exigir l’alliberament del periodista. La Unió Europea va exigir a Bielorússia que “tots els passatgers” de l’avió seguissin el viatge. L’Alt Representant per a Exteriors, Josep Borrell, va dir a Twitter: “És totalment inadmissible. Fem responsable el Govern bielorús de la seguretat de tots els passatgers”. Poc després, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió, va afegir al mateix fòrum: “Tots els passatgers han de poder continuar el seu viatge. Qualsevol violació de les normes del transport aeri internacional ha de tenir conseqüències”.
Grècia, Alemanya, França i Polònia també van esclatar. El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki,
Condemna massiva dels països europeus, que demanen l’alliberament de l’opositor i avisen de “greus conseqüències”
va acusar Minsk de practicar “un acte criminal de terrorisme d’estat”. I el ministre d’Exteriors britànic, Dominic Raab, va dir que l’“extravagant acció de Lukaixenko tindrà conseqüències”.
Protasévitx va ser un dels fundadors de Nexta, una de les principals fonts de notícies sobre les manifestacions a Bielorússia l’any passat. Lukaixenko va dur a terme una repressió brutal amb 35.000 detencions, segons organitzacions de drets humans. Dotzenes han estat condemnats a presó i s’han obert més de mil causes criminals. La repressió continua. La setmana passada van ser arrestats 11 treballadors i periodistes del portal Tut.by.
que encara hi ha moviments sísmics. L’avaluació de la situació humanitària està en curs”. Tot i que no es van registrar morts a causa de l’erupció, les autoritats locals van informar que cinc persones van morir en un accident de cotxe quan van intentar fugir precipitadament de casa seva.
El pànic desfermat ahir no només s’explica per la imponent columna de fum vermellós que es va poder veure tota la nit des de Goma, el riu d’arbres incendiats o les muntanyes de lava seca visibles al matí, en alguns punts d’una altura equiparable a un edifici de tres plantes.
El pànic s’explica per la memòria: l’última vegada que el Nyiragongo va entrar en erupció, fa gairebé vint anys, la lava va inundar els carrers de Goma, van morir al voltant de 200 persones i van obligar a fugir de casa seva més de 200.000 persones. Ahir, Richard Bahati, veí de Goma, condensava la por que es va encomanar entre els residents quan va veure en l’horitzó com la lava descendia per la falda de la muntanya. Bahati estava a casa seva quan va sentir els crits. “Vaig sortir i vaig veure que el cel era vermell –va explicar a Associated Press–. Estic molt preocupat. Jo vaig patir els problemes amb aquest volcà el 2002. Aquest volcà va devastar les nostres cases i possessions”. El record d’aquesta destrucció no és l’únic ni el pitjor. El 1977, una altra erupció del Nyiragongo va provocar la mort de més de 600 persones.
La ressonància mortal d’aquestes erupcions passades i la preocupació davant les primeres informacions, que anunciaven una nova bretxa de lava oberta en direcció a Goma, va generar inquietud internacional i la reacció fins i tot del papa Francesc, que va publicar un missatge en el compte de Twitter. “Resem també per la població de la ciutat de Goma, a la República Democràtica del Congo, que s’ha vist obligada a fugir per l’erupció del gran volcà Nyiragongo”, va escriure el Pontífex.
Per al vulcanòleg Dario Tedesco, establert a Goma, la brevetat de l’erupció va evitar mals majors. “Hem estat extremadament afortunats que hagi estat (una erupció) tan ràpida”. “Pel poc que sabem –va explicar a Reuters– només es va vessar la lava del cràter, no hi va haver més lava sortint des de baix”.
Però malgrat que el perill imminent sembla que ha passat, les autoritats adverteixen que la situació no està encara controlada i que nous terratrèmols a la zona podrien provocar noves erupcions i vessaments de lava. De fet, experts de l’Observatori Vulcanològic de Goma adverteixen que l’activitat sísmica en els últims anys a la zona és semblant a la registrada abans de les grans erupcions del 1977 i el 2002.
Entre 3.500 i 5.000 persones, segons la Creu Roja, van passar la frontera cap a Ruanda sense quasi pertinences