La Vanguardia (Català-1ª edició)
Wounded Knee encara sagna
Els nadius americans demanen retirar les 20 medalles al Setè de Cavalleria per la matança del 1890
Les medalles d’honor, la màxima condecoració militar als Estats Units, es van repartir a pes. Les hi van concedir als 20 soldats federals que van matar més nadius.
La història es remunta al 29 de desembre del 1890, però la ferida continua oberta. Aquella tràgica jornada es coneix com la matança de Wounded Knee. L’exèrcit dels Estats Units va matar centenars de membres desarmats de la tribu Lakota Sioux, entre els quals molts nens i dones. Fins i tot van perseguir els que van aconseguir fugir per posar fi a les seves vides.
El govern va decidir retre homenatge al Setè de Cavalleria, que va perpetrar aquella aniquilació a prop del rierol de Wounded Knee, a la reserva de Pine Ridge (Dakota del Sud). Va seleccionar dues desenes d’uniformats que van tenir un paper més actiu en el vessament de sang per enaltir el que va ser, veritablement, un acte de traïció i deshonor.
“Crec que a la nostra reserva patim una tristesa generalitzada que existeix per allò que va passar aquí, per la matança. Això no s’ha resolt mai i l’assumpte no s’ha tancat mai”, va explicar als mitjans Marcella LeBeau, líder Lakota amb 101 anys ja complerts.
Infermera de professió, LeBeau va donar servei sanitari a Europa durant la Segona Guerra Mundial, sobretot a la ciutat belga de Lieja. Després, de tornada a casa, va treballar al Servei de Salut Indígena.
Ara, a més, és una de les que està lluitant per la via pacífica, perquè aquesta vintena de medalles siguin revocades.
A aquesta veterana encara li costa d’entendre com es va donar aquella gran distinció a homes que es van acarnissar amb nens i dones. El lliurament d’aquelles medalles es va acompanyar de frases com “conducta galant en la batalla”, “distingida” o “excel·lent” valentia. Tot i això, en el procés hi va haver poca documentació i poc detallada per justificar tota aquella parafernàlia.
Fins ara, els Estats Units han atorgat més de 3.500 medalles d’honor. N’hi ha unes 400 de concedides a soldats que van participar en les campanyes contra els nadius americans.
En el revisionisme de la història, l’exsenador republicà i excandidat a president, Rick Santorum, va assegurar, fa uns dies, en un acte, que els colonitzadors van donar llum “a una nació des del nores”. I va afegir que aquells pioners van veure en arribar que “aquí no hi havia res”, en un menyspreu total a la història i la cultura dels nadius, que van pagar amb les seves existències i la marginació.
La CNN, on Santorum feia de comentarista, li va comunicar l’acomiadament aquest dissabte passat.
Tornant als guardons, al voltant de 900 d’aquestes distincions han estat rescindides, sempre a partir de les dades de la Congressional Medal of Honor Society, pràcticament totes entregades durant la Guerra Civil. Però cap d’aquestes rescissions ha afectat als premis donats en les guerres als indis.
La iniciativa contra els 20 del Setè de Cavalleria s’ha reforçat les últimes setmanes. El Senat de Dakota del Sud, controlat pels republicans, va votar per unanimitat una resolució en què insta al Congrés dels EUA a “investigar” el lliurament d’aquelles medalles. Al Capitoli de Washington, els senadors demòcrates Jeff Merkley i Elizabeth Warren, al capdavant de la causa, s’han marcat impulsar de nou la proposta legislativa coneguda com a Treure la taca, que comporta anul·lar aquells premis.
Segons Troy Heinert, cap de la minoria demòcrata al Senat de Dakota del Sud i patrocinador de la resolució aprovada recentment, va afirmar que l’administració Biden ha de saldar aquest deute amb els nadius.
Heinert va dir que aquelles condecoracions van servir per entronitzar com a herois figures divisives. En el conflicte amb els indígenes es van enaltir actes violents comesos per colonitzadors blancs i el govern federal mentre es mirava d’ocupar més territori al sud i l’oest.
“És una de les atrocitats més grans que s’ha registrat en la història d’aquest país”, va afirmar Kevin Killer, president de la tribu Oglala Siux. “La matança es va produir –va recalcar– quan es buscava la pau. Proven d’explicar-ho d’una altra manera i diuen que hi va haver un malentès. Però va ser una atrocitat, es miri com es miri”. No hi va haver batalla a Wound Knee.
La CNN acomiada Rick Santorum per dir que quan van arribar els primers colons “aquí no hi havia res”