La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Ara toca governar”
Josep Maria Vila d’Abadal, president de País Rural
Va ser alcalde de Vic, veterà militant d’UDC, president i impulsor de l’Associació de Municipis per la Independència i avui és president de País Rural, una organització transversal que mira de cridar l’atenció sobre les dures condicions de vida de la Catalunya que no és urbana ni urbanita.
El país està desorientat. Amb moltes crisis obertes. I l’àmbit rural pateix doblement aquesta crisi perquè, en realitat, la seva és una crisi estructural. El nostre país rural està a les últimes.
Per què?
Perquè la gent se’n va. Això des de la ciutat no es percep perquè la gent arriba el cap de setmana i fa l’efecte que encara hi ha vida. Però no és cert. Les masies, Llobregat amunt, es van buidant.
Què necessiten?
De tot. Els pagesos no es guanyen la vida. No hi ha serveis. Els camins continuen sense asfaltar, i tampoc no hi arriba la fibra òptica. No s’ha estimulat l’escola rural. Els nens es passen el dia en autocars amunt i avall. La sanitat pública, que abans estava disseminada als consultoris, ha desaparegut. No hi ha transport públic. No hi ha consciència d’aquest territori. El desinterès del Parlament per la política rural és endèmic. Falta un projecte de país.
A França utilitzen la PAC (Política Agrícola Comuna) per resoldre el problema. Aquí no esgotem els fons europeus.
Potser sí, però el nostre problema és que a Espanya, Catalunya és una zona rica. I nosaltres som els pobres dels rics, que és el pitjor que es pot ser a la vida.
La paradoxa és que justament ara els consellers que han nascut fora de l’àrea metropolitana en són la majoria. Nou de dotze.
Però és que no és un problema d’origen territorial. En realitat també hi ha urbanites a Ripoll, o a Torelló. El problema és un país que s’ha desenganxat del medi rural, que l’ignora.
Polítiques urbanes per al medi rural. Aquest és el problema? És clar que sí. Ara hi ha una nova estratègia que és un veritable desastre. L’urbanita que reclama la no gestió de l’espai perquè considera que l’acció humana, per definició, és dolenta. I el resultat és que no podem fer res. És paradoxal: tothom vol consumir quilòmetre zero, però quan algú proposa de fer un cobert per a les ovelles li prohibeixen. És un contrasentit.
Hi ha qui diu que amb la covid tornarem a viure al camp. Benvinguts siguin tots. A veure com aguanten en les condicions actuals i a veure què els passa quan intentin emprendre una activitat que algun urbanista pensi que pot ser contrària a l’ordenança.
Vostè va crear l’Associació de Municipis per la Independència i ara presideix País Rural. Què ha passat? Què li sembla la situació política que viu Catalunya? És una barbaritat. Jo recordo una unitat molt intensa amb Carme Forcadell i amb Muriel Casals. Ens va costar un any de guanyarnos la confiança, però aquesta confiança i aquesta unitat van permetre forçar els partits a unirse. Ara no hi ha unitat d’acció i som on som. El país està aturat.
S’ha de constituir un govern de Junts i d’ERC o potser cal trencar els blocs.
Junts i ERC tenen tanta desconfiança... Fa tres anys que estem així i no crec que puguem suportar tres anys més. És com la pluja fina, sembla que no mulla però a poc a poc va calant i avui Catalunya està aturada, no hi ha idees, no hi ha projecte i no hi ha govern. Ara el que toca és governar, perquè sense govern estem matant el capital independentista.
Llavors, què ha de fer l’ independentisme?
Clarament hem de tenir un govern
EXILI URBÀ POSTCOVID “Benvinguts siguin tots; a veure com aguanten en les condicions actuals”
TORNAR A COMENÇAR “La mobilització independentista ha de tornar als castells d’hivern”
el més transversal possible. Recuperar el país i, mentrestant, Òmnium, l’Assemblea i l’Associació de Municips per la Independència han de tenir cura del capital humà i polític de l’independentisme, han de tornar als castells d’hivern dels quals van sortir per conservar-lo, realimentar-lo, enfortir-se i esperar un nou moment.