La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Marroc nega la tornada a les famílies que no acreditin que van passar nedant
El canvi continu de criteri al país veí complica la devolució de nens als seus pares
La frase és d’un alt càrrec del govern autònom de Ceuta que ajuda a entendre fins a quin punt és un autèntic caos planificar qualsevol gestió amb el país veí: “Amb el Marroc tot és imprevisible. Al matí pactes una manera de procedir i el responsable de la tarda te la canvia sense donar cap explicació”.
Si és complex per a l’administració, el caos es transforma en duríssim per a les famílies senceres amb nens molt petits que s’han vist atrapats a Ceuta després de travessar la frontera la setmana passada nedant. Durant tot el cap de setmana els mekhanis (soldats de les forces auxiliars) marroquins només han autoritzat la tornada als que poden acreditar que van passar nedant la setmana passada.
Davant la contraporta principal de la frontera a El Tarajal, un guàrdia civil de Ceuta i quatre policies nacionals de la unitat d’intervenció policial (UIP) provaven d’explicar ahir a tres dones que eren els del Marroc i no ells els que els prohibien el pas a l’altra banda.
La primera dona, que va arribar a la frontera a les set del matí, a les dues del migdia continuava lluitant al telèfon amb una cosina perquè li enviés més fotos de documents que acreditessin que els seus tres fills fa dues setmanes eren a Castillejos. Amb l’ajuda de l’amiga de Ceuta que la va traslladar en cotxe fins a la tanca, ensenyava una vegada més als policies espanyols i a aquesta periodista uns formularis de visita al metge de la menor de cinc anys, amb data el 6 de maig. “Érem tots al Marroc”, insistia.
La més petita plorava, l’altra estirava cada vegada més fort la brusa de la seva mare per cridar l’atenció i el més gran ja no sabia on ficarse, fugint del sol i del cansament. La dona va explicar que estava divorciada i que es va tirar al mar amb els seus tres fills, pensant que podria recuperar la feina que tenia a Ceuta i que va perdre l’any passat amb el tancament de la frontera a causa de la pandèmia. A la casa on treballava com a assistenta li van dir que no hi havia lloc per als seus tres fills i, temorosa de perdre’ls per no tenir un lloc on estar-se, va decidir desfer el camí fins a casa, però ara no la deixaven passar.
Al cap de poc temps va aparèixer una segona dona, amb dos fills petits acompanyats pel marit, que treballa en la construcció a Ceuta. Amb la granota d’obra posada va explicar a aquest diari: “Ella es va llançar a l’aigua amb els nens sense avisar-me. Però aquí no es poden quedar. No tinc ni habitació per a mi i no deixarem els fills al centre”.
En el seu cas la dona mostra al guàrdia civil unes fotografies del quadern de deures de la filla de set anys amb data recent i un vídeo de la nena a classe cantant.
Des del govern de la ciutat autònoma un responsable va assegurar a La Vanguardia que des de dissabte el Marroc només autoritza el retorn dels joves o famílies que acrediten que van passar durant l’última crisi. “Tracten d’evitar la tornada de marroquins que es van quedar atrapats a Ceuta amb el tancament de les fronteres el març de l’any passat”, expliquen. Com s’acredita haver creuat nedant? “Ves a saber, però si apareixes polit et tornen a Espanya. No hi ha més criteri que el del mekhani al capdavant de la porta en cada moment”, relata impotent un guàrdia civil.
La disparitat de criteris arriba al punt que la setmana passada els responsables de menors de la ciutat autònoma van aconseguir “tornar” als seus pares un bon nombre de menors que havien travessat sols la frontera. Nens de fins a cinc anys que els seus pares van acreditar des de l’altra banda que eren els seus progenitors i que la Fiscalia de Menors a Ceuta va donar fe de les garanties legals de cada entrega. Divendres, per alguna raó incomprensible, el Marroc va frenar els reagrupaments familiars, que ahir continuaven aturats fins que a l’altra banda de la frontera qui sigui torni a canviar el criteri. “I no et queixis, perquè llavors si que no avances gens”, lamenta el mateix interlocutor del govern ceutí.
Una mare ensenya una visita al metge de fa dues setmanes i una altra uns deures de la filla per poder tornar