Draghi, la confiança d’Itàlia

Tant a Itàlia com als centres de poder europeus s’esperen miracles de Mario Draghi per afrontar amb èxit els problemes d’un país que és la tercera economia de l’euro, que està sumit en una profunda crisi econòmica i institucional i que acumula un enorme deute públic, que se situa en el 160% del producte interior brut. En els seus primers cent dies com a primer ministre no ha defraudat. Supermario, com el coneixen a Itàlia, ha generat confiança, tant a l’interior com a l’exterior, ha aconseguit accelerar al màxim la campanya de vacunació i ha redefinit el pla de recuperació del seu país, enviat ja a Brussel·les, que pensa impulsar amb el Govern de grans pesos pesants empresarials i polítics del qual s’ha envoltat.

L’expresident del Banc Central Europeu s’ha marcat un any per establir les bases de la transformació de l’economia, de l’administració i de la justícia italiana perquè coneix bé la inestabilitat política que pateix el país. En realitat ja hi ha maniobres partidistes per donar-li la puntada de peu cap amunt i proposar-lo per ocupar el càrrec de president de la República l’any que ve, quan el febrer del 2022 acabi el mandat de l’octogenari Sergio Mattarella. La realitat és que, ara per ara, no hi ha cap altre candidat que reuneixi un consens tan ampli per assumir aquest relleu. Però també és veritat que si Draghi passés a ocupar finalment l’esmentat càrrec seria necessari convocar eleccions anticipades l’any vinent, que en principi beneficiarien el líder ultradretà de la Lliga, Matteo Salvini, que és qui precisament impulsa amb més força la seva candidatura a la presidència de la República.

El que necessita Itàlia per damunt de tot, malgrat això, és que deixin Draghi fer la feina per a la qual va ser designat pel mateix Mattarella, i que ha de desenvolupar fins al 2023, quan acaba l’actual legislatura. Per això l’ideal seria que el mateix Mattarella acceptés continuar un any més al capdavant de la

Els primers cent dies de ‘Supermario’ al capdavant del Govern italià compleixen els seus objectius

República, encara que de moment ha dit que no vol perquè considera que ja és molt gran perquè ja ha fet els vuitanta anys.

En qualsevol cas, sigui com a primer ministre o com a futur president de la República, Draghi és una garantia de confiança i de credibilitat per a Itàlia en uns moments en què el país ha de gestionar, a partir d’aquest mes de juliol, la inversió de 230.000 milions d’euros procedents del Fons Europeu de Recuperació (Next Generation EU), que suposa l’esforç econòmic i financer més gran des dels ajuts del Pla Marshall que Itàlia va rebre després de la Segona Guerra Mundial. Fins ara el país ha mobilitzat 140.000 milions d’euros per lluitar contra la pandèmia i ajudar els sectors econòmics i socials més castigats per la recessió provocada per la covid.

L’economia italiana va patir el 2020 un retrocés històric del 8,9%. Això no obstant, aquest any ja espera créixer un 4,5% gràcies a les milionàries inversions que rebrà de la UE i a les expectatives de recuperació del turisme, que s’han reforçat per l’èxit de la campanya de vacunació que Draghi va encarregar a un prestigiós general especialitzat en logística. Totes les regions italianes ja han estat catalogades com a zones de baix risc, cosa que ha de suposar la tornada del país a la normalitat després que fa ja més d’un any es va convertir en l’epicentre de la pandèmia.

Draghi, qualificat com el millor economista d’Itàlia, tecnòcrata, independent políticament i salvador de la moneda única europea durant la seva etapa de president del Banc Central Europeu, té un prestigi tan elevat que li permet comptar amb el suport transversal de gairebé tot el Parlament italià, que ell ha traduït en un Govern d’unitat que té ministres de totes les formacions polítiques. Això reforça les esperances d’èxit en la seva gestió i en la seva capacitat de maniobra en un país políticament molt complex.