Un estiu amb naftalina

L’amplificador de la ultradreta s’acobla i emet uns xiulets inaguantables que tan sols toleren els que estaven tips de cridar en silenci, per als de casa: “¡Viva Franco!” o “¡Arriba España!”. A Madrid, la rancior es posa de moda. I no només als quarters generals populistes o les organitzacions ultres, sinó al mateix carrer, més torero que mai, encara que ben allunyat de la valerosa determinació d’artista de Belmonte. S’ha de recordar aquella resposta, quan li van preguntar com un banderiller seu havia pogut arribar a governador civil de Huelva. “¿Cómo va a ser? De… de…endegenerando”, va respondre el mestre amb el seu quequeig característic. Avui, el vòmit d’alguns degenerats esdevé notícia, com ha passat amb la Luna, la voluntària de la Creu Roja de la imatge en què abraça un migrant a la platja del Tarajal i que ha despertat una tempesta d’odi.

Ranci es defineix com allò “revellit, passat”. I porta aquesta olor repel·lent de les boletes de càmfora als calaixos tancats de la nostra joventut. A Vistalegre, el públic alternava la setmana

A Madrid, la rancior es posa de moda al mateix carrer, més torero que mai

passada crits agraïts a Ayuso amb crits de “Ceuta és Espanya”. Qui ho posa en dubte? Sembla que no siguem l’any 2021, que ens hàgim desplaçat un segle enrere, en plena guerra del Rif, i la crisi diplomàtica i migratòria amb el Marroc hagués de portar un altre desastre d’Annual. Això deuen pensar els 300 ultres que es van manifestar la setmana passada davant l’ambaixada del Marroc sota el lema “Ni un pas enrere! Ni el Rei, ni el Govern, ni la Unió Europea no frenaran l’expansionisme marroquí”. Naftalina ideològica que surt a raig d’armaris que crèiem clausurats en la transició. Què els ha obert? De fons, la profunda crisi d’institucions i autoritats tradicionals, que afligeix la política i el coneixement, de la postergada ciència a la ideologitzada escola. I en primer pla la sentimentalització d’una política que apel·la a emocions tan bàsiques –i retrògrades– com l’odi a l’estranger, la inferioritat de les dones o l’aniquilació de qui no pensa igual que nosaltres, tan carregat de raó com de boletes Polil i Orion.