No parla amb blancs

L’alcaldessa de Chicago, Lori Lightfoot, va decidir la setmana passada commemorar els seus dos anys en el càrrec amb una iniciativa ja no tan singular en aquests temps: amb entrevistes individuals només per a periodistes no blancs. La decisió no va ser tan ben acollida com ella, o els seus assessors, esperaven, i una se’n congratula: entre el paroxisme de la exaltació de la identitat i la diferència i el sentit comú encara hi ha partit.

Tant partit que vist l’escàndol que es va produir a Twitter, on si no, però també a l’Associació de la Premsa, i això ja són paraules importants, el departament de comunicació de la ciutat va haver d’aclarir que només es referia a un curt període de temps, el de l’aniversari de l’entronització de l’alcaldessa, és a dir, un dia. De debò? Un dia és poca cosa per revertir una situació anòmala, injusta, i un dia és massa si per això et carregues una cosa tan vital per una democràcia com el dret a la informació, que inclou tant la transmissió com la recepció. L’infern està ple de bones intencions, diuen.

Lori Lightfoot és la primera alcaldessa afroamericana de Chicago, i això està molt bé, o no, dependrà en tot cas de com gestioni la ciutat, que

L’alcaldessa de Chicago celebra el seu mandat amb entrevistes ‘diversity only’

per això l’han elegit. Chicago és una ciutat diversa, molt diversa, amb prop d’un 33 per cent de població blanca, un 30 per cent hispana, un 30 per cent negra i un set per cent asiàtica, però la majoria de periodistes que cobreixen la Casa Gran són homes blancs, molts d’ells intel·ligents, treballadors, astuts i hàbils, va concedir Lightfoot, “però blancs”. Una, un, no escull el seu naixement, què hi farem.

I què hi farem també si una/un és mal pensada, perquè porta molts anys de professió i ha vist molt món: quan el poder elegeix amb qui vol parlar, mal senyal. I com que els reporters de Chicago no tenen menys mili que servidora, de seguida van clamar al cel (i van buscar segones intencions en un moment que la popularitat de Lightfoot és més aviat baixa). L’Associació de Periodistes Negres, encara que comprenent les raons, s’hi va oposar; la popular radioestació WBEZ va puntualitzar que, en contra de l’afirmat per l’alcaldessa, dos dels seus tres reporters són dues dones, negra i asiàtica; el reporter del Chicago Tribune, hispà, va rebutjar fer l’entrevista, i la revista política The Hill va citar Luther King per concloure que “no es combat el racisme recompensant o castigant les persones segons el color de la seva pell”. Els temps han canviat.