Nova etapa per als CAP

Metges i infermeria volen veure els pacients però exigeixen més recursos

“El que hem fet els centres d’atenció primària (CAP) l’últim any és històric: hem atès pacients habituals, els de la covid, hem fet PCR, tests i ecografies pulmonars, seguiment de casos, la vacunació”, afirma Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). S’ha visualitzat més la covid als hospitals, a les ucis, però la primària ha estat la primera porta sanitària. Com sempre. I ara que l’epidèmia va de baixa, hi ha alleujament als CAP, però inicien una etapa en què es veuen per davant molts mesos de molta feina, tants o més pacients com han tingut i amb el personal esgotat.

“La gent creu que durant l’epidèmia amb prou feines hem visitat, però ho hem fet més que abans, al

CAP, a domicili, per telèfon”, explica Jaume Sellarès, director del CAP Sardenya de Barcelona, autogestionat pels professionals. Per la prevenció de contagis, la majoria de les visites van passar a ser per telèfon, videotrucada o e-consultes a través del portal La Meva Salut del Departament de Salut. Molts pacients sense covid s’han sentit relegats. Altres durant mesos van evitar anar al metge, per por del virus. Amb la vacunació dels de més edat, els pacients més usuals, tots volen tornar a veure els seus metges (en molts CAP es va fer una agenda comuna i els metges no atenien els seus pacients).

Així, a mesura que baixa la covid, creixen les visites d’altres malalties. “Aquesta ara és la nostra guerra, recuperar l’activitat que fèiem abans”, admet Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AI

FiCC). Al seu centre (Can Bou de Castelldefels) fa un parell de mesos que intensifiquen les visites presencials. Hi ha CAP on cada metge o infermera veu cinc dels seus pacients al dia, d’altres deu, d’altres fan un 30% de consulta presencial i un 70% virtual, uns altres tres dies presencials i dos de telefònics, es fan llistes de prioritaris a veure... “Entre els professionals hi ha incertesa sobre com recuperar la plena presencialitat. Pot ser que les visites no siguin igual que abans ja”, admet Sisó, metge al CAP les Corts de Barcelona.

“Els metges volem veure els pacients, com ells ens demanen, és indispensable per fer exploracions i diagnosticar. Atendre per telèfon augmenta la incertesa, suposa més responsabilitat. Tant de bo pogués ser com abans de la covid, però cal fer les visites amb seguretat i necessitem dedicar-los prou temps,

més si fa mesos que no hem vist el pacient. Per això es recuperen a poc a poc. No donem l’abast”, diu Lourdes Franco, metgessa al CAP d’Amposta i delegada de primària dels centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) al sindicat Metges de Catalunya (MC).

Tot a primària porta a la insuficiència de recursos. Falten metges i infermeres. Franco assegura que “la sobrecàrrega de feina és agònica”. I que, malgrat que Salut preveu contractar 3.800 professionals en tres anys, en molts casos el que es fa és ampliar horari, el nombre de pacients o duplicar la jornada. La inversió de 300 milions en tres anys que promet el Govern es veu molt insuficient.

Davant la covid, es van adoptar mesures que els professionals volen mantenir. I una és que hi hagi més visites telefòniques i e-consultes que abans. “Ja no podem tancar aquesta finestra”, reconeix Sisó (en molts CAP caldrà reforçar les centraletes i el sistema informàtic). Es pot parlar per telèfon per a moltes coses, per comentar resultats de proves, veure com va un tractament..., diuen els metges. Sisó apunta que l’opció de visita virtual i la visibilitat més gran dels CAP amb la covid han atret pacients nous, sobretot joves. “En països com els EUA, quan es van implantar les visites virtuals ja es va veure que no substituïen en gran manera les presencials, sinó que s’ampliava l’agenda”, indica.

“Hem de canviar el filtre de demanda, cal recuperar la visita presencial, sobretot ara per veure que molts pacients no hagin empitjorat, però es poden aprofitar les diferents fórmules, veure què és millor en cada cas”, opina Elisabet Bertran, metgessa del CAP Maçanet de la Selva, de l’ICS, que va acabar la seva formació amb l’inici de l’epidèmia. “El que havia après s’ha alterat”, reconeix.

“La visita telefònica ha estat pragmàtica, però molts pacients es limiten a demanar proves i les persones grans ens volen veure. Sense veure no es diagnostica. I la visita telefònica dificulta la comunicació amb els pacients ancians o amb els immigrants”, afegeix Albert Bellvert, metge del CAP Llefià de Badalona, que també encara era resident quan va començar l’epidèmia i va narrar la primera onada al llibre Puto virus.

La situació varia segons on siguin els CAP, quina població atenen; hi ha metges amb 15 visites al dia i altres amb 50. Sisó proposa de potenciar la figura de l’administratiu sanitari (assistent clínic, l’anomena Sellarès), que treballi amb metges i infermeria i els alliberi de les consultes més burocràtiques. Amb la covid, ja s’han alleugerit tràmits a través de La Meva Salut.

Els CAP van assumir la tutela de les residències geriàtriques. Es vol mantenir, però és un altre servei que s’ha d’organitzar de manera estable i dotar del personal necessari, apressa Sisó. Hi ha alguns CAP que tenen moltes residències, d’altres, una. Franco recorda que el pla de Salut preveu un metge per cada 450 residents i una infermera per cada 250. Es considera insostenible.

RECUPERAR VISITES Els professionals han començat a fer més atenció presencial, però de mica en mica

APROFITAR EL QUE S’HA APRÈS La consulta virtual no desapareixerà, però s’ha de definir per a què es fa servir

ADMINISTRATIUS Es demana potenciar aquesta figura per assumir consultes de tràmits més burocràtics

LLIBERT TEIXIDÓ