La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un 40% menys de diagnòstics diversos
La covid va relegar la detecció de patologies i a més ha crescut la mental
Acausa de l’allau de pacients que va suposar la covid, dels quals un 80% de casos es van detectar a la primària, els centres van infradiagnosticar l’any passat en unes 30 patologies que solen atendre. Hi va haver entorn d’un 40% menys de diagnòstics de diabetis de tipus 2, d’hipertensió, malaltia renal crònica i osteoporosi; un 45% menys de colesterol alt, melanomes i d’abús d’alcohol; un 22% menys de càncer de mama i un 27% menys de càncer de pròstata i fins a un 50% d’infradiagnòstic en la malaltia pulmonar obstructiva.
Així ho indica un estudi (encara enpreprint) de l’equip d’investigació que dirigeix Antoni Sisó al Capsbe, el consorci de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’hospital Clínic que gestiona tres CAP a Barcelona: les Corts, Casanova i Comte Borrell. En aquests centres, que cobreixen 87.500 habitants, es va analitzar el descens de casos en malalties que són factor de risc cardiovascular, càncer o altres de cròniques. Es van comparar els casos vistos el 2020 amb una mitjana dels tres anys anteriors. La incidència més baixa de l’any passat s’atribueix al fet que es van deixar de diagnosticar perquè els centres estaven abocats en la covid i perquè pocs pacients anaven al metge, indica Sisó.
En càncer hi ha més disparitat i hi va haver tipus de tumor en què no es va veure infradiagnòstic, però entre les patologies més comunes que atenen els CAP, en poques es van veure més casos l’any passat. Una excepció és l’ansietat, amb un 18% més de casos, cosa que dona una idea de l’augment del malestar mental, assenyala Sisó.
El metge anomena “efecte desplaçament” per la covid l’infradiagnòstic de patologies comunes. És d’esperar que molts d’aquests pacients arribin ara a les consultes, potser amb la malaltia més avançada, tot i que Jaume
Sellarès subratlla que el retard de la detecció no necessàriament ha d’implicar més mortalitat. “Però cal accelerar la seva atenció, sobretot, dels de més edat, així com dels nostres pacients que eren estables, els que anàvem controlant, per veure que no s’hagin descompensat”, diu la infermera Alba Brugués. Sisó assenyala que és igualment necessari recuperar i potenciar l’atenció domiciliària.
En anar augmentant el nombre de visites no covid, els CAP s’han trobat, per exemple, que els diabètics s’han engreixat uns 4,5 quilos de mitjana, els ha augmentat la tensió arterial o no se’ls van fer els controls de peus (en els que poden patir problemes dels nervis, tenen més risc d’úlceres i fins i tot de gangrena). Així es va veure en un estudi amb 250 d’aquests crònics.
Però l’allau que temen els CAP és la de persones amb problemes de salut mental, que ja van arribant. “Veiem molta angoixa, persones que han perdut familiars per la covid, que no es van poder acomiadar, avis que han estat molts mesos lluny de fills i nets”, explica Sellarès. Brugués assenyala que “hi ha moltes ganes de parlar, però en alguns casos, també observem una agressivitat més gran”.
Sisó reclama psicòlegs als CAP, no només als centres de salut mental. Defensa que així les teràpies serien més accessibles per als pacients i els professionals tindrien una relació més directa amb ells i coneixerien millor el seu entorn.
El president de la CAMFiC també creu que són necessaris fisioterapeutes per “desmedicalitzar” molts casos de dolor crònic. I igualment reclama altres professionals, com ara nutricionistes.
De l’augment del malestar mental no se n’escapen els mateixos professionals de la salut, adverteix Lourdes Franco. L’esgotament mental fa que molts s’hagin de tractar i agafar-se baixes.
MÉS ANSIETAT I ANGOIXA Sisó reclama que hi hagi psicòlegs als CAP per fer més accessible la teràpia
DIABÈTICS Arriben amb 4,5 quilos més de mitjana i més hipertensos, ha observat un estudi