La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vetllar armes
Demà passat creuarem l’equador de la legislatura municipal. Després del desbloqueig del govern de la Generalitat, la pròxima cita important amb les urnes seran les eleccions locals del 2023. Això si abans no hi ha sorpreses com un avanç electoral a Espanya o que el nou Govern descarrili. Per aquesta raó, les escuderies polítiques ja vetllen armes amb la mirada posada en aquestes eleccions d’aquí dos anys. Els comicis municipals són especialment importants a Catalunya pel rellevant paper del poder local sobre el qual s’afermen les principals forces polítiques.
El brogit dels motors se sent als boxs de les tres formacions que avui tenen més representació municipal a Barcelona. ERC, Barcelona en Comú i PSC han dissenyat la seva estratègia i ho demostren els senyals que emeten els seus actuals líders. L’alcaldessa Ada Colau fa setmanes que utilitza el vell manual de Pasqual Maragall i es prodiga d’incògnit pels barris per captar el sentir dels barcelonins. Maragall fins i tot passava la nit als pisos dels veïns i ordenava a alguns dels seus col·laboradors presentar-se al menjador de la família amfitriona perquè expliquessin els detalls d’algun projecte que preocupava el barri. Colau no es queda a dormir com feia l’alcalde olímpic, però la intenció política és la mateixa. Els comuns posen a punt la maquinària per intentar evitar la segona derrota amb la convicció que Colau és la seva principal carta però amb la incertesa de saber si l’alcaldessa voldrà repetir davant un resultat incert a causa de l’embat dels seus rivals.
Als boxs d’ERC, el veterà Ernest Maragall (ERC) es prepara per elevar el to de la seva acció política municipal. Maragall va guanyar les eleccions a Colau però va quedar fora
ERC, BComú, PSC i JxCat elevaran a partir d’ara el volum polític de cara a la cursa electoral de Barcelona
de l’alcaldia pel moviment de Manuel Valls, que va regalar els seus vots a l’alcaldessa per evitar un govern municipal independentista. Maragall ha estat el soci preferent dels comuns aquests dos anys, però aquesta relació es refredarà a partir d’ara. Els republicans saben que Colau ja no els necessita per aprovar un nou pressupost perquè amb els últims comptes aprovats pot acabar el mandat sense problemes. Per això veurem a partir d’ara una ERC més crítica que voldrà marcar un perfil d’alternativa a l’actual govern sociocomú. Tot i que cal veure si Maragall repetirà com a candidat.
L’escuderia del PSC té un paper complicat perquè també estan obligats a desmarcar-se dels seus socis i evitar que l’electorat només visualitzi en ERC l’alternativa a Colau. Els socialistes no volen ser vistos com a còmplices d’algunes polítiques que impulsen els seus socis i amb què no combreguen. Per això, les discrepàncies que han dirimit internament fins ara seran més públiques a partir de la tornada de l’estiu.
Capítol a part mereixen Junts per Catalunya i l’aposta d’Elsa Artadi de centrar-se en la cursa política de Barcelona després d’esborrar-se, o que la convidessin a fer-ho, de la vicepresidència del Govern. Una tasca molt difícil tret que l’escó que ocupa al Saló de Cent sigui el seu particular quarter d’hivern en espera d’una nova oportunitat per creuar la plaça de Sant Jaume. I la resta de líders? Aquesta setmana llegirem en aquestes pàgines com es plantegen el futur cada un d’ells.