Accelera la central hidroelèctrica de l’Ebre

El macroprojecte busca inversors, 2.600 milions i l’acord amb el territori per construir vora l’Ebre el magatzem d’energia més gran de tot el món

Una megacentral hidroelèctrica reversible capaç de generar, amb la força de l’aigua del riu Ebre, tanta energia com tres reactors nuclears junts: un màxim de 3.000 megawatts (MW). El projecte, que es va començar a moure fa deu anys, a la fi està agafant velocitat en plena transició energètica i amb els fons europeus de recuperació de la pandèmia a la vista. La nova infraestructura, pensada des del territori, és vista de bon ull a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i també per la Generalitat, el Govern central i la Unió Europea.

“Seria la central d’emmagatzematge d’energia més gran del món”, destaca Rafa Sánchez, un dels ideòlegs. La seva ubicació entre dos municipis veïns –Ribaroja d’Ebre, a la vora del riu Ebre, i la Fatarella, a més altura– és estratègica. Amb l’abastament de l’aigua garantit, s’aprofitaria el desnivell natural per construir les dues grans basses i generar l’electricitat.

La Ribera d’Ebre és una comarca amb una llarga experiència energètica, amb una central hidroelèctrica convencional i un gran embassament (210 hm³). A més a més, a molt pocs quilòmetres hi ha la nuclear d’Ascó, amb dos reactors, i a prop una altra central en funcionament, Vandellòs II.

No és una tecnologia per experimentar. Les primeres hidroelèctriques reversibles daten de finals del segle XIX. L’aigua de la bassa inferior s’impulsa a la bassa superior, a una cota més elevada, i s’emmagatzema; quan el sistema necessita electricitat, la central turbina l’aigua altra vegada cap a la bassa inferior i genera l’energia. Una de les obsessions del seu valedors és convèncer primer el territori, amb un impacte mediambiental tan baix com sigui possible. “Si no té una bona acceptació, difícilment tirarà endavant; no és un projecte tancat, té alternatives tècniques de canvi que volem compartir amb els municipis. No és un projecte energètic més, és diferent”, diu Sánchez.

La superfície afectada seria d’unes 600 hectàrees, segons concreten els promotors. Malgrat que en un primer moment es va fer una aproximació de gairebé el doble de superfície (1.300 ha), s’estan treballant alternatives per reduir l’afectació i garantir, a més, que cap espai natural protegit no es perjudicarà.

Si tot acaba encaixant, el 2027 podria començar a funcionar la megacentral i el 2031 podria estar a ple rendiment. “Gairebé hi haurà una coincidència temporal entre el tancament de la nuclear d’Ascó i la posada en marxa de la central reversible, volem aprofitar la infraestructura elèctrica existent per evitar al màxim l’impacte d’una nova xarxa elèctrica al territori; cal minimitzar els impactes”, insisteix Sánchez. La xarxa elèctrica sí que s’hauria de reforçar, perquè una infraestructura amb tanta capacitat d’emmagatzematge subministraria energia a l’àrea de Barcelona i també a França, a més de Tarragona, amb la petroquímica, i Aragó.

Ara el macroprojecte viu un moment crucial perquè necessita trobar fonts de finançament que li donin l’impuls definitiu. D’aquí tres anys i mig podrien obtenir totes les autoritzacions administratives. Només per poder fer els estudis d’enginyeria ara calen més de 20 milions. La inversió total arribaria als 2.600 milions. Els promotors, Gironès&Raimats,

Els promotors prioritzen el retorn a la zona i treballen per minimitzar l’impacte ambiental, amb 600 hectàrees afectades

sobretot busquen nous inversors privats, sense tancar la porta a l’entrada de la Generalitat. La Unió Europea ha declarat el projecte d’interès comunitari.

En paral·lel, s’està treballant perquè el projecte deixi un “retorn significatiu” al territori afectat, més enllà dels impostos i la creació de llocs de treball (5.000 de directes durant la construcció). S’estan estudiant fórmules legals perquè la zona es beneficiï de l’energia generada a l’enllumenat públic o l’impuls del reg agrícola a tota la zona.