On és l’error del Bugatti verd que va pintar Tamara de Lempicka?

L’estètica dels seus quadres va tornar boig Jack Nicholson, va enamorar Barbra Streisand i Madonna, després de comprar-ne algun, va dir allò de “mai ningú no em va inspirar tant”. En el seu vídeo musical Vogue, del 1990, per exemple. L’anomenaven “la baronessa del pinzell”. Els volums poderosos dels personatges de Tamara de

Lempicka han omplert centenars de cases amb imitacions penjades a les parets, més o menys resoltes.

Tamara de Lempicka, oficialment Tamara Rosalia GurwikGórska, nascuda el 1898 a Varsòvia (tot i que hi ha qui manté que, en realitat, va néixer a Moscou) va aconseguir la fama a Europa i els EUA gràcies als seus retrats i nus d’estil art déco. De petita, els seus pares van decidir portar a casa un pintor, clàssic i car, perquè realitzés un retrat d’ella i la seva germana. A Tamara no li va agradar gens el resultat. “La meva germana no s’assemblava en absolut a això que jo veia”. Així que va decidir prendre ella mateixa els instruments de treball i va corregir el que va voler. Tenia dotze anys i va ser el seu primer quadre. Un gest, el de la rebel·lió (no exempta de cert elitisme), que la perseguiria tota la vida.

Acostumada al luxe des de la infantesa, la pintora polonesa va créixer amb un sentit estètic particular que més tard traslladaria a la seva obra. Una mica autoritària, de vegades capritxosa. “El que pintis ha de generar plaer, tot i que sigui per a minories”. Entre els seus quadres