La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un ‘Llac’ sense tant artifici
El Ballet Txec llueix al Liceu la versió molt humana que va fer Cranko del clàssic de Petipa
El Liceu rep aquesta setmana el Ballet Nacional Txec en un Llac dels cignes que, com no podia ser de cap altra manera, ha venut pràcticament tot l’aforament de les cinc funcions programades –del 26 al 30 de maig–, incloent-hi el 20% extra que ara permet el Procicat fins a arribar a un 70% de les localitats de la sala. El gran atractiu d’aquesta cita que té el públic de Catalunya amb el ballet clàssic és que, tot i no ser una companyia de primeríssima fila, aquesta companyia de l’Est que últimament experimenta notòries millores s’encarregarà d’estrenar a Espanya ni més ni menys que la versió que va fer John Cranko del clàssic de Màrius Petipà i Lev Ivànov.
La proposta es basa en l’estil classicoromàntic de Petipà però amb variacions. Cranko elimina moviments musicalment repetitius i rebaixa l’afectació de la faula, convertint el príncep en un ésser real. Siegfried és per a Cranko un home que experimenta la tragèdia, la d’haverse enamorat d’Odette, a qui el bruixot malvat transforma en cigne.
Ho explicava el llegendari coreògraf nascut i format a Sud-àfrica. Cranko tenia un do per explicar històries, amb una clara estructura dramàtica però de manera matisada. I el seu exquisit domini de l’art del pas à deux va fer història, tant als Estats Units com al Covent Garden de Londres. No obstant això, la seva condició d’homosexual va fer insuportable la seva carrera a l’Anglaterra dels anys cinquanta. Així, el 1961 va prendre la direcció del Ballet de Stuttgart, a Alemanya.
Més tard reclamaria un aleshores jove i prometedor Jiri Kylián com la seva figura principal. I va ser justament en braços d’aquest pupil que va tenir l’infart que li causaria una tràgica mort. Tornaven d’una exitosa gira pels Estats Units quan en ple vol Cranko va tenir un atac de cor. El ballarí txec el va assistir fins que van aterrar d’emergència a Dublín, on va morir quan va arribar a l’hospital.
El Ballet Nacional Txec de Praga torna als escenaris per primera vegada des de l’esclat de la pandèmia.
Aquestes seran les seves primeres actuacions davant un públic presencial, cosa que n’eleva el nivell de compromís i l’estat emocional. Fundat el 1883 –només setze anys després que s’estrenés el Llac dels cignes al Bolxoi de Moscou–, és actualment la companyia més gran de la República Txeca en nombre de ballarins. De 18 nacionalitats diferents, formen una varietat d’escoles, estils i temperaments que sens dubte enriqueix la seva paleta expressiva. En l’actualitat dirigeix artísticament la companyia el polonès Filip Barankiewicz, una figura que justament es va forjar al Stuttgart Ballet, on va ser elevat a ballarí principal el 2004 i on va interpretar treballs de Cranko. I com a convidat permanent del Teatre Nacional de Praga ha tingut ocasió de ballar el Siegfried del Llac en la mateixa versió del coreògraf sud-africà que ara porta al Gran Teatre del Liceu.
L’Orquestra Simfònica del coliseu líric donarà vida a la partitura de Txaikovski sota la batuta de Václav Zahradník, fill del compositor txec de mateix nom desaparegut el 2001. El Llac va ser el primer ballet que va compondre el geni rus, a petició del Bolxoi, tot i que a l’estrena no va acabar de convèncer. Va ser amb la coreografia de Petipà que va enlairar, el 1895. Llavors Txaikovski ja havia escrit els altres dos, La bella dorment i El trencanous.
VENDA D’ENTRADES A Entradasdevanguardia.com
10% DESCOMPTE CLUB VANGUARDIA