La Vanguardia (Català-1ª edició)
La sorra de la discòrdia
El projecte per reconstruir la platea del Colosseu on lluitaven els gladiadors crea polèmica entre els experts italians
El Colosseu de Roma tornarà a tenir la seva sorra, la platea on combatien antigament els gladiadors, el 2023. El Ministeri de Cultura italià ha presentat recentment el projecte guanyador després d’un concurs públic que serà finançat amb 18,5 milions d’euros, uns plafons retràctils per cobrir els soterranis. L’amfiteatre Flavio, completat per Tito el 80 d.C., durant els temps de l’Imperi Romà tenia un terra de fusta cobert de sorra col·locat a sobre de les galeries en què els lluitadors i els animals esperaven el seu torn a la recerca de la glòria. El que quedava d’ell va ser retirat al segle XIX per excavar els soterranis i avui dia el centre del monument encara és a l’aire lliure, tret d’una petita part coberta d’uns 600 metres quadrats.
Ara, després d’un llarg camí que va començar el 2014, Itàlia s’ha decidit pel projecte d’un equip, format per Milan Ingegneria, l’arquitecte Fabio Fumagalli i l’empresa Labics, que proposa una platea d’uns tres mil metres quadrats construïda amb materials sostenibles, i que no faci malbé l’edifici. L’objectiu és doble: conservar els soterranis perquè no estiguin tan exposats a la meteorologia alhora que permetre als visitants una experiència semblant a la que tenien en l’època romana, caminant des del centre de l’amfiteatre. Això també donarà lloc a fer que algunes àrees del monument deixin d’estar tan massificades en un espai que abans de la pandèmia rebia unes 25.000 persones al dia.
“Aquesta obra crec que crearà debat, com és natural, però segons la meva opinió aporta un gran valor conjugant sostenibilitat, protecció i innovació tecnològica”, va defensar el ministre de Cultura Dario Franceschini durant la presentació. No anava mal encaminat. Des del primer minut molts arqueòlegs o historiadors de l’art italians estan escandalitzats amb la idea d’alterar el monument més visitat del país, però, sobretot, perquè es destini una suma tan alta de diners a unes restes arqueològiques que ja estan ben conservades, mentre n’hi ha desenes a Itàlia que cauen a trossos. “És un error des de molts punts de vista. En un moment en què Itàlia encara no ha pogut restaurar esglésies castigades pel terratrèmol del 2016 hi ha coses molt més urgents de què ocupar-se”, opina el professor d’història de l’art de la universitat per a estrangers de Siena Tomaso Montanari. “Però és que a més el projecte no pensa en la tutela, sinó a convertir el monument en un actiu amb la idea demagògica i populista que el poble hagi de veure espectacles, com passava amb els antics romans”, afegeix.
Montanari critica la possibilitat que la sorra retràctil impliqui que es facin alguns espectacles de manera puntual al Colosseu, com ja va passar el 2018 quan va acollir el concert de la banda sonora de Gladiator, on va assistir el mateix Russell Crowe. Segons Franceschini, sí que serà possible organitzar alguns esdeveniments culturals d’“altíssim nivell”. “Però que ningú no pensi que es convertirà en un lloc d’espectacle –diu el ministre–, encara que això no treu que s’hi puguin fer esdeveniments de renom internacional que siguin respectuosos”.
La directora anterior del Colosseu, Rossella Rea, també ha criticat l’ús dels fons, que creu que estarien més ben aprofitats en treballs de restauració, per crear noves rutes per a visitants o netejar la façana exterior de l’amfiteatre. “És una concepció de l’arqueologia com a espectacle”, lamenta també l’arqueòleg Sergio Rinaldi Tufi. “però és que a més, si es construeix la sorra, es cobreixen els soterranis, que són una de les parts més interessants del monument. No n’hi ha de tan ben conservats entre tots els amfiteatres de l’antic Imperi Romà”, assegura Rinaldi Tufi, que va ser director d’Arqueologia de la universitat d’Urbino.
Aliens a les crítiques, els guanyadors del concurs defensen la necessitat de cobrir el Colosseu perquè el gran monument continuï sorprenent el món. A més, segons
“És una concepció de l’arqueologia com a espectacle”, lamenta l’arqueòleg Sergio Rinaldi Tufi
Francesco Isidori, un dels membres de Labics, el sostre retràctil protegirà els soterranis de les pluges, perquè “la descàrrega d’aigua funciona malament i les galeries s’inunden tendencialment”, assegura. “També –defensa l’arquitecte– permet una protecció més alta de la llum solar i els visitants podran apreciar la qualitat espacial des del centre, una cosa que avui no és possible”. “És molt emocionant, ens sentim responsables, però també estem molt tranquils amb la feina feta”, coincideix la seva sòcia, Maria Claudia Clemente.