Calma tensa

Després de la victòria per la mínima a Ipurua, que tancava la temporada, i d’acomiadar-se dels seus futbolistes en un dinar, Ronald Koeman va gaudir de l’ambient familiar al refugi estiuenc de Llavaneres pendent de la trucada que el convoqui per a la reunió amb el president Laporta, en què se li haurà de comunicar si continua com a entrenador del Barça. L’heroi de Wembley està convençut que la bona feina feta durant un exercici que ha estat ple de contínues adversitats no es pot avaluar únicament per tres mals resultats que van impedir sumar un doblet totalment inesperat uns quants mesos abans. Pensar que el Barça va arribar al desenllaç de la Lliga amb serioses opcions d’endur-se el títol és una bona mostra que s’havien fet bé les coses fins aquell moment.

No val la pena, perquè ja resulta carregós, enumerar els mèrits de la gestió de Ronald

Koeman en una temporada tan atípica com aquesta, però sí que és convenient recollir unes declaracions de Van Basten al canal holandès de televisió Ziggo en què aplaudia la tasca de Koeman al capdavant d’una plantilla tan complexa com la del Barça. També advertia Laporta dels riscos que comportaria un nou canvi a la banqueta del Camp Nou. La de Van Basten no és una opinió gratuïta, perquè al seu dia l’ex del Milan va sonar com a relleu de Rijkaard al Barça, recomanat pel mateix Johan Cruyff, que el veia com el seu veritable delfí.

En el fons, president i entrenador no estan tan distanciats en el diagnòstic i el remei de la malaltia que pateix el Barça. La revolució pendent que comenci a posar remei al final de cicle, anunciat per Laporta, ja és una cosa començada per Koeman carregant la responsabilitat de comunicar les sortides de Suárez, Rakitic i Vidal, sense que gairebé aparegués cap recanvi de garanties, per la qual cosa es va apostar per un relleu generacional amb la incorporació de joves com Ansu Fati, Pedri, Araújo, Mingueza i Ilaix Moriba. A més a més, en la seva última roda de premsa el tècnic no es va mossegar la llengua per com és de desequilibrada la plantilla actual, que ha notat la falta d’un davanter centre acreditat.

Davant un moment tan decisiu, i més enllà de l’alt cost econòmic que representaria per a les buides arques del Barça carregar la indemnització de l’any de contracte que li resta a Koeman, i pel qual hauria de percebre prop de vuit milions d’euros, president i entrenador haurien d’oblidar les diferències per la falta de suport al tècnic per part de la directiva i pensar que el que més li convé al club és que els seus integrants transitin pel mateix camí, perquè la pròxima no torni a ser una altra temporada de transició.

L’ENTORN