La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pluja i més caigudes al Giro
Victòria del contrarellotgista belga Campenaerts en una etapa entre Itàlia i Eslovènia
Continuen caient ciclistes del Giro, una cursa d’obstacles fins i tot en les etapes que s’anuncien com a menys perilloses. Ahir, en una jornada de constants encreuaments fronterers entre Itàlia i Eslovènia, la desgràcia assetjava ben aviat, en el quilòmetre 2 després de la sortida de Grado, localitat balneària de l’Adriàtic septentrional i una de les llacunes més grans d’Itàlia després de Venècia.
Una caiguda massiva quan s’estrenyia el pas i alhora s’estava desbocant l’escapada del dia va obligar fins i tot a aturar l’etapa per donar pas i comoditat d’acció a les ambulàncies. Entre els afectats, l’alemany Emanuel Buchmann, sisè de la general, que no podrà defensar la seva sort en les etapes de muntanya de la tercera setmana. A sis etapes del final ja hi ha hagut 30 abandonaments.
La jornada va estar, a més, amenitzada per la pluja, torrencial en la part final, quan el giravolt d’un país a l’altre era incessant. Fins a assolir la meta de Gorizia, població amb dues ànimes amb la seva bessona eslovena, Nova Gorica, fundada el 1948 com a resposta iugoslava a la divisió forçada pel tractat de pau posterior a la Segona Guerra Mundial.
A Gorizia es va imposar el belga Victor Campenaerts, un potent rodador que ha estat dues vegades campió d’Europa de contrarellotge i que té el rècord de l’hora. Campenaerts formava part de la fuga del dia, composta per una quinzena de corredors, amb dos del Movistar (Dario Cataldo i el menorquí Albert Torres, un dels últims que es van donar per vençuts), amb el constant Bauke Mollema com a home més ben classificat (a més de 40 minuts, cap perill per a la maglia rosa) i amb un bloc dominador, el Qhubeka, que va comptar amb tres elements en l’aventura.
El Qhubeka és un equip de matriu sud-africana (abans conegut com Dimension Data i com NTT) que té Bjarne Riis com a mànager i al català Àlex Sans entre els seus directors esportius. El seu objectiu és la divulgació i expansió de la bicicleta entre els nens africans, per a qui un mitjà de transport pot significar l’accés a l’escola i a un futur. Així ho va destacar Campenaerts a la meta: “No hi ha gaires equips com el nostre, amb un objectiu superior”. Pel que fa a la seva victòria va assenyalar que li semblava “increïble”, però que era una oportunitat única “perquè
La cursa viu avui un dels dies més temuts, amb les ascensions als ‘passos’ Fedaia, Pordoi i Giau
ara arriben les etapes dels escaladors”.
El grup principal va arribar a la meta amb un retard de més de 17 minuts, en espera de la terrorífica etapa d’avui, amb final a Cortina d’Ampezzo, 212 quilòmetres en total, després d’escalar Fedaia (2.057 m.), Pordoi (2.239) i Giau (2.223). És la gran etapa dolomítica, amb 5.500 metres de desnivell acumulat i, de nou, s’anuncia fred i pluja.