La Vanguardia (Català-1ª edició)
El luxe demana clemència al Congrés
Els comerciants preveuen un fort impacte si es limiten els pagaments en efectiu als compradors nacionals i estrangers
Al’espectacular botiga d’una de les principals marques de luxe del passeig de Gràcia de Barcelona, la François –el nom és fictici–, explicava a una clienta aquesta setmana: “Estem bé, això s’ha animat bastant amb l’inici de la mobilitat dels turistes i veiem una altra vegada una mica d’alegria”. A la pregunta sobre la procedència dels compradors, la François afegia que “estan venint moltíssims francesos del sud del país perquè allà no hi ha botigues nostres i pels avantatges fiscals”. No només Espanya està curta pel que fa a l’harmonització fiscal...
I, esclar, per a determinats perfils, no aprofitar l’oportunitat que ofereix la divergència en el tracte fiscal és, directament, implantejable. A França, el límit per als pagaments en efectiu és als 1.000 euros.
Per sobre d’aquesta quantitat, és obligatori pagar amb targeta o mitjançant transferència bancària. Però aquests mateixos francesos –que tenen la normativa més restrictiva d’Europa– poden comprar rellotges, mocadors, joies o qualsevol altre producte a Espanya per fins a 15.000 euros, trincotrinco, sense deixar rastre. Una visita curta amb els objectius ben definits pot resultar molt profitosa.
Pel que fa a les transaccions econòmiques per béns o serveis, el límit actual per pagar en efectiu és ara en 2.500 euros si les dues parts són residents fiscals espanyoles. Però aquest límit, com el que afecta els no residents, canviarà previsiblement d’aquí molt poc temps. “Esperem que s’aprovi la llei de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que comportarà una forta reducció dels pagaments en efectiu”, explica Joan Pons, advocat i economista i soci d’ETL Global Links, una firma especialitzada en assessorament fiscal.
Si la norma s’aprova tal com està redactada, el límit per als pagaments en efectiu dels no residents baixarà als 10.000 euros des dels 15.000 anteriors. En el cas de transaccions entre espanyols, passarà de 2.500 a només 1.000 euros, com a França. Malgrat que el BCE i nombrosos economistes insisteixen en la importància de preservar
La patronal de grans firmes de distribució, Anged, es queixa que limitar l’efectiu posa el sector sota sospita
l’ús d’efectiu, Espanya està a prop d’unir-se als més restrictius del món en aquesta matèria.
Cal veure si la mesura redunda en un increment de la recaptació i si afecta de manera rellevant el turisme i les vendes dels comerços –sobretot, els que es dediquen al luxe– en un moment en què la prioritat de les empreses és recuperar l’activitat i l’ocupació. Els comerciants es temen el pitjor.
“La veritat és que hi ha molta preocupació i ràbia perquè la limitació més important a l’efectiu neix de posar sota sospita qualsevol acció comercial i això no es pot acceptar”, comenten des de la patronal de grans empreses de distribució, Anged. Des d’aquesta organització recorden que França no ha aconseguit elevar la recaptació amb el seu límit de 1.000 euros i que altres països com Alemanya, Àustria o Finlàndia, que no han regulat sobre aquesta matèria, tenen nivells d’economia submergida molt baixos.
Si la norma tira endavant, els més perjudicats poden ser els grans establiments de les botigues de marques de luxe, joieries i botigues de complements de les principals ciutats. Moltes d’aquestes botigues tenen encara bona part del seu personal en ERTO. “Esperem que els polítics reflexionin i s’adonin del mal que poden causar a moltes empreses i els seus treballadors”, diu un dependent d’una botiga d’Hermès que demana l’anonimat. Els francesos –però no només ells–, mentrestant, segueixen a la seva, aliens a un canvi legal que pot ser determinant per a l’èxit o el fracàs d’una oferta comercial clau per a moltes economies.