La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE aïlla Bielorússia
Reacció a l’aterratge forçós d’un avió per detenir un dissident
El que s’ha atrevit a fer Bielorússia no té precedents i, a més, obre la porta perquè, si no rep la resposta adequada, li puguin acabar sortint imitadors. Aquesta era la sensació regnant ahir a Brussel·les quan es van reunir els caps de Govern de la UE per prendre mesures contundents contra el règim d’Aleksandr Lukaixenko. Mesures que es van concretar a aïllar el país, incomunicant-lo per via aèria amb la UE.
“Ha estat una actuació fora del comú, i és un precedent que podria inspirar altres països”, diuen fonts europees, que descriuen d’aquesta manera la percepció del que va passar diumenge al cel de la UE: un avió europeu de la companyia Ryanair que volava entre dues capitals europees amb unes 120 persones a bord va ser forçat a aterrar a Minsk amb excuses falses per aconseguir el veritable objectiu, detenir un opositor al règim, el periodista Roman Protasévitx. “És un escàndol internacional que va posar en perill les vides de civils i va amenaçar la seguretat internacional... requereix una forta reacció”, va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel.
“És un segrest completament inacceptable”, va afegir la presidenta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen. Ningú no es creu els arguments de Bielorússia sobre potencials amenaces que van forçar a desviar l’avió. “No són gens creïbles”, va afirmar la cancellera alemanya, Angela Merkel, en demanar, com tothom, l’alliberament del periodista.
Bielorússia és el mal veí europeu amb un president que fa dècades que es manté al poder a força de repressió i de falsejar eleccions. Precisament, els comicis que va falsejar l’any passat expliquen els 88 ciutadans i set organitzacions ja sancionats per la UE. Ara aquesta xifra augmentarà, i a més s’hi inclouran
FORRELLAT AERI Es prohibirà que l’aerolínia Belavia entri a l’espai aeri de la UE i aterri els seus aeroports
penalitzacions econòmiques. A més, en vista del greu salt qualitatiu de la transgressió bielorussa, també canvia el format de les sancions.
S’actua en el sector aeri en dos fronts. D’una banda, es considera insegur l’espai aeri bielorús i es demana a les companyies de la UE que no el sobrevolin. I, alhora, es prendran les mesures necessàries perquè les companyies bielorusses no entrin a l’espai aeri de la UE ni aterrin als seus aeroports. L’aerolínia bielorussa Belavia té vols regulars a diverses ciutats com
Frankfurt i Varsòvia, sobretot, però també a Munic, París, Roma i també Barcelona. “És una forta reacció perquè s’ha posat greument en perill la seguretat aèria i dels passatgers per part de les autoritats bielorusses”, van dir fonts europees després que es prengués la decisió.
Es buscaven fórmules per dur a terme aquestes mesures ràpidament. Són conscients que la investigació que han sol·licitat a l’Organització Internacional d’Aviació Civil (ICAO) pot trigar mesos, sinó anys, a arribar a conclusions i el temps polític és un altre. La primera reacció s’havia de prendre immediatament, i probablement, per guanyar temps, en forma de decisions individuals dels Estats membres coordinats a nivell de la Unió Europea.
“Busquem una resposta europea unida”, va dir Merkel, i aquesta vegada no se sentien veus discordants entre els 27 països. “Això no pot quedar sense conseqüències”, va resumir Josep Borrell, l’alt representant de la UE. D’altra
EVITAR EL RISC Es demana a les companyies europees que no sobrevolin Bielorússia
banda, Von der Leyen, intentava oferir la pastanaga que acompanyi tanta amenaça. “Tenim 3.000 milions d’euros per a una inversió econòmica per a Bielorússia que està congelada fins que es converteixi en una democràcia”, va dir Von der Leyen.
Aquest era l’ambient quan a les set de la tarda va començar la reunió dels líders europeus, la primera presencial en molts mesos, i que tenia una agenda bastant carregada en temes de relacions exteriors. A més de Bielorússia, calia afrontar el dossier rus, un veí cada cop més desafiador, amb encàrrec a
RESPOSTA CONTUNDENT “És un segrest completament inacceptable”, diu Von der Leyen
PEDRO SÁNCHEZ Demana al Marroc “respecte a les fronteres d’Europa, Ceuta i Melilla”
Borrell que elabori un informe per a la pròxima reunió de juny.
A més, també entrava la dimensió exterior de la migració, un tema que el primer ministre italià, Mario Draghi, va demanar d’incorporar a l’agenda i en què s’espera que intervingui també el president espanyol, Pedro Sánchez. L’objectiu espanyol coincideix amb l’italià: accelerar la reforma de la política migratòria de la UE per reforçar els països de primera línia, a on s’acumula l’arribada de migrants.
Quan va arribar, Sánchez es va referir a la crisi de Ceuta i va demanar al Marroc que respecti les fronteres. “La relació de la UE amb el Marroc, d’Espanya amb el Marroc, és estratègica. Nosaltres volem una relació el més constructiva possible, però s’ha de fonamentar sobre dos eixos primordials: la confiança i el respecte, en aquest cas, el respecte a les fronteres d’Europa, espanyoles, de Ceuta, de Melilla”, va dir Sánchez, per destacar a continuació que “no hi ha cap ni millor aliat dins la UE que Espanya” per defensar interessos estratègics per al Marroc.
GONZALO ARAGONÉS
Roman Protasévitx era ahir el nom més repetit al continent europeu. No és estrany, perquè la sort del periodista i dissident bielorús ha aixecat una enorme preocupació després que l’autoritari règim d’Aleksandr Lukaixenko el detingués diumenge en una rocambolesca operació en la qual va haver de desviar un avió comercial. “On és Roman?”, es llegia als cartells de diversos activistes que esperaven a l’aeroport de Vílnius (Lituània) l’arribada de l’avió. La líder opositora a l’exili Svetlana Tikhanóvskaia denunciava ahir que no es coneix el parador de Roman i temia per la seva salut.
“Encara no sabem on és i en quin estat es troba. Hi ha una alta probabilitat que estigui sent torturat pels serveis especials en aquest mateix moment”, deia als reporters a Vílnius.
Abans del migdia de diumenge, un Boeing 737 de la companyia Ryanair, procedent d’Atenes (Grècia) i amb destinació a la capital de Lituània, es va desviar de la ruta i va posar rumb a Minsk, alertat pels controladors bielorussos d’avís de bomba a bord.
Les sospites que es tractava d’una operació planificada pel poder no són casuals. L’avió es trobava en l’espai aeri bielorús, però a només 30 quilòmetres de la frontera amb Lituània i l’aterratge a Vílnius estava previst en deu minuts. Era, per tant, l’aeroport més proper. A més, les autoritats bielorusses van enviar un caça Mig-29 per escortar l’avió fins a aterrar en la seva capital. Segons el servei de premsa de la presidència, citat per l’agència oficial Belta, l’ordre la va donar el mateix president Lukaixenko.
Després de registrar l’avió, va quedar clar que l’avís havia estat “erroni” i la nau va reprendre viatge cinc hores després. Però Protasévitx, de 26 anys, que formava part del passatge, es va quedar a terra, detingut per la policia.
El periodista va ser director del canal de Telegram Nexta, una important font d’informació durant les manifestacions contra Lukaixenko del 2020. Inclòs en una llista d’“individus implicats en activitats terroristes” i acusat d’organitzar aldarulls i incitar a l’hostilitat contra l’autoritat, podria passar fins a quinze anys a la presó.
Les autoritats bielorusses van detenir també la seva companya, Sofia Sapega, de ciutadania russa. Hi va haver, a més, almenys uns altres tres passatgers que tampoc no van seguir viatge cap a Vílnius, segons va dir aquest dilluns la policia de Lituània. El director executiu de Ryanair, Michale O’Learly, que va parlar de l’ocorregut com un segrest patrocinat per l’Estat, va dir que creia que eren agents de seguretat bielorussos (del KGB, que conserva el nom soviètic) que també estaven a bord. L’actual director del canal Nexta, Tadeusz Giczan, ja va denunciar el diumenge que els agents del KGB van provocar una discussió amb la tripulació de l’avió. Al·legaven que hi havia un explosiu a bord per forçar l’aterratge a Minsk.
El Govern bielorús manté la versió de l’avís de bomba. El seu portaveu d’Exteriors, Anatoli Glaz, va assegurar que “les accions estaven en ple compliment amb les normes internacionals”, i el director d’Aviació del Ministeri de Transport, Artiom Sikorski, va assegurar que l’amenaça procedia de l’organització palestina Hamàs, que demanava que Europa deixés de donar suport a Israel.
En un altre pas endavant, l’aeroport de Minsk va retardar un parell d’hores l’embarcament d’un vol de la companyia alemanya Lufthansa entre Minsk i Frankfurt, al·legant la recepció d’una amenaça similar.
A Rússia, el principal soci polític i econòmic de Lukaixenko, el Kremlin va preferir no valorar el que havia passat i el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, va demanar que s’avaluï l’incident sense presses.
Tot i això, la portaveu d’aquest ministeri, Maria Zakhàrova, sí que va entrar a valorar la reacció dels països occidentals i a Facebook va escriure que se sentia “commocionada” pel fet que Occident estigui “commocionat”. I va citar exemples passats on els governs occidentals van obligar avions a aterrar, com el 2013, quan un avió del llavors president de Bolívia, Evo Morales, va haver d’aterrar a Àustria quan els Estats Units buscaven l’exempleat de la CIA Edward Snowden per filtració de secrets i se sospitava que era dins la nau.
A més, diversos polítics van elogiar la detenció. El diputat Viatxeslav Lisakov va dir que va ser una “brillant operació” dels serveis especials bielorussos.
El règim de Minsk diu que va fer aterrar l’avió de Ryanair després de rebre un avís de bomba de Hamàs