Tres viròlegs del laboratori de Wuhan van emmalaltir abans de la covid

Una informació de ‘The Wall Street Journal’ manté viva la hipòtesi de l’accident

Tres investigadors de l’Institut de Virologia de Wuhan (WIV) van buscar atenció mèdica el mes de novembre del 2019, un mes abans que la Xina informés dels primers casos de covid, segons un informe dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units al qual ha tingut accés el diari The Wall Street Journal. La informació, que manté viva la tesi que la pandèmia va néixer en un laboratori, va ser rebutjada immediatament per les autoritats xineses.

El rotatiu nord-americà recull nous detalls sobre els investigadors afectats, els terminis de temps en què van estar malalts i els dies de visita als hospitals. La informació reforça la política d’aquells que reclamen una més àmplia investigació sobre els orígens de la covid. Una font d’intel·ligència consultada pel diari indica que hi ha prou proves per ampliar la investigació que va efectuar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el terreny.

Un equip d’investigadors va visitar la ciutat xinesa el febrer d’aquest any i va poder entrar en aquest laboratori. L’informe va concloure que l’origen de la covid era el consum d’animals. Tot i això, setmanes després, alguns membres del grup que va realitzar la inspecció van demanar que no es donés per descartada cap hipòtesi. Un grup d’inspectors va afegir que les condicions en què es va fer l’estudi no van ser les més adequades.

Les autoritats i els científics xinesos han rebutjat la informació, que qualifiquen de fantasia. Asseguren que el virus de la covid va aparèixer en diferents regions xineses alhora i que, fins i tot, va poder procedir de l’exterior.

En realitat, la hipòtesi d’un accident de laboratori no s’ha descartat en cap moment. No és l’opció majoritària entre la comunitat científica, però tampoc no és una teoria conspiracionista. El passat 13 de maig una vintena de prominents científics publicava una informació a la revista Science en la qual demanaven examinar aquesta possibilitat al mateix nivell que el “desbordament zoonòtic”, el trànsit de l’animal a l’home.

Hores abans de la publicació de l’article de The Wall Street Journal, tres treballs universitaris més (una tesi doctoral i dues memòries de màster) desenvolupats els últims anys a l’Institut de Virologia de Wuhan eren difosos a través de Twitter per un científic anònim. Els tres treballs contenen informacions sobre investigacions del laboratori que no concorden amb la narrativa d’aquesta institució en l’estudi realitzat els últims anys sobre coronavirus i la seva seqüenciació genòmica.

Les dificultats per trobar l’origen del virus de la covid són també polítiques i tenen molt a veure amb la gestió que es va fer d’aquesta malaltia, tant per part de la Xina com de l’OMS. Les autoritats xineses no van informar oficialment de la presència d’un nou virus a Wuhan fins el 31 de desembre, més d’un mes després que hi haguessin aparegut els primers casos.

L’OMS no va declarar formalment que el món estava davant d’una pandèmia fins el 30 de gener. La tardança de l’OMS s’explica per diverses raons. La primera, l’opacitat amb què es van manifestar en un primer moment les autoritats xineses. La segona, estrictament científica, va ser la de provar que la malaltia es transmetia entre humans. I la tercera, la complexitat que va suposar arribar a un consens amb les diferents autoritats sanitàries.

El debat sobre l’origen de la malaltia es va radicalitzar quan va intervenir l’administració Trump en la polèmica. Els assessors de la Casa Blanca havien menyspreat en un primer moment la perillositat del virus. Quan van comprovar la seva letalitat, van culpar l’OMS del que estava passant. L’aleshores president nord-americà Donald Trump va començar a parlar del “virus xinès” i culpar l’OMS de com havien evolucionat els fets. La covid ja formava part dels arguments de la nova guerra freda.

La virulència de les posicions en joc van complicar l’activitat de l’OMS. Finalment, els europeus

El 13 de maig , vint científics van demanar a ‘Science’ investigar la hipòtesi de l’accident de laboratori

La inspecció que l’OMS va efectuar al febrer al centre es considera avui poc concloent

van aconseguir que la Xina acceptés una inspecció a Wuhan de científics organitzada per aquesta institució. L’acord per a aquesta inspecció va ser considerat al seu moment una victòria d’Europa i una via de solució del contenciós. Vist ara en perspectiva, molts consideren que la inspecció no va assolir els seus objectius.