La Vanguardia (Català-1ª edició)
Blinken viatja a l’Orient Mitjà per apuntalar la treva de Gaza
Els EUA fan el paper de mediadors, però Biden prioritza l’ajuda a Palestina
Després de mediar entre bambolines en la negociació de la treva entre Israel i Hamàs, la Casa Blanca ha assumit un paper més públic en el conflicte amb la tramesa a la regió del cap de la diplomàcia dels Estats Units, Antony Blinken, per apuntalar l’alto el foc.
L’objectiu a llarg termini és òbviament la pau. Però els comunicats oficials del viatge –durant el qual Blinken es reunirà amb els líders d’Israel, Palestina, Egipte i Jordània– ni tan sols citen les converses internacionals de pau, que llangueixen, ni esmenten el seu suport a una solució basada en l’existència de dos Estats. Davant les enrevessades condicions sobre el terreny, amb l’Autoritat Palestina en hores baixes i Israel instal·lat en la incertesa, el president Joe Biden ha optat per donar prioritat a l’arribada d’ajuda a la població palestina.
Amb el seu viatge, a més de reafirmar el suport de la Casa Blanca a la seguretat d’Israel, Blinken “prosseguirà els esforços de la nostra Administració per reconstruir els lligams amb el poble palestí i els seus líders després d’anys d’abandonament”, va explicar Biden en al·lusió a l’etapa de Donald Trump, durant la qual Washington va tallar la cooperació amb aquest col·lectiu.
Tant el president dels Estats Units com el Departament d’Estat posen l’èmfasi en la coordinació de l’ajuda internacional a Gaza perquè “arribi de forma immediata” i de manera que beneficiï “el poble i no Hamàs”, matisen, i reduir així el risc de nous conflictes en els propers mesos. Les etapes del periple de Blinken posen de manifest l’objectiu de la Casa Blanca de reforçar tot el possible l’Autoritat Palestina,
malgrat la impopularitat del seu president, Mahmud Abbas, i de tractar d’arribar al poble palestí a Gaza però sense donar suport al seu govern. Els Estats Units, com la Unió Europea, consideren Hamàs una organització terrorista i no tenen interlocució directa amb el moviment islamista.
Blinken es reunirà avui a Jerusalem amb el president israelià, Reuven Rivlin, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i diversos alts càrrecs del Govern hebreu. A continuació es desplaçarà a Ramal·la, on s’entrevistarà amb el president Abbas i el primer ministre, Mohamed Shtayeh, entre altres membres de l’Autoritat Palestina. Per les esmentades raons polítiques, Gaza no figura a la llista de parades de Blinken. Els danys a infraestructures civils causats pels atacs israelians que ara es vol reparar hauran de ser examinats per ulls de tercers.
Les últimes parades del viatge del cap de la diplomàcia dels Estats Units seran Egipte i Jordània, dos dels països en els quals Washington i la Unió Europea s’han recolzat per mediar entre Israel i Hamàs
i per arribar a l’alto el foc pactat la setmana passada després d’11 dies de violents enfrontaments. Blinken s’entrevistarà amb el president egipci, Abdel Fatah Al-Sissi, al Caire i el rei Abdalá II a Aman, la seva darrera parada.
“La nostra veritable prioritat és fer tot el possible perquè l’alto el foc es mantingui”, van explicar fonts del Departament d’Estat a la premsa, deixant clar que aquesta és l’única missió de Blinken ara mateix. “Volem mesures tangibles per millorar la vida de la gent, la seva llibertat, la seva seguretat i la seva prosperitat. A curt termini, això és el que és factible i l’important”, van recalcar.
La Casa Blanca vol fer arribar ajuda immediata als palestins de Gaza sense beneficiar Hamàs
la gran onada de demanda que es pronostica a Nova York i Nova Jersey (un altre dels quinze), a l’altra riba del riu Hudson. El cultiu de marihuana és un dels somnis dels emprenedors en una zona densament poblada. Els càlculs apunten a un negoci de 6.000 milions en un termini de cinc anys.
Segons The New York Times, existeixen plans al comtat d’Orange per construir una gegantina planta de cultiu i processament en el que era una presó estatal, avui desapareguda.
A uns 40 quilòmetres, en el límit amb Nova Jersey, hi ha un complex industrial, que abans era propietat de la farmacèutica Merck, que es transformarà en una explotació encara més gran dedicada a l’herba, en el que es vaticina que serà un “eix de producció”.
A Winslow, a uns 50 quilòmetres de Filadèlfia, acaba de celebrar la seva primera collita un
Oregon té sobreabundància, però com que l’“herba” és encara delicte federal, no pot exportar
nou complex de cultiu interior.
Però la producció actual dona escassament per cobrir el mercat de la marihuana receptada amb finalitats mèdiques, consum que s’ha incrementat amb la pandèmia i que és el que estava permès fins ara. Des de la regulació de març es constata una falta d’abastament. Tal com es talla es consumeix.
La clau radica en la llei, que ordena establir un marc regulador per a la marihuana recreativa i la seva comercialització. Si bé cada ciutadà podrà conrear fins a sis plantes a casa per a ús personal, la producció en massa haurà d’esperar a aquestes regles de funcionament. Les vendes de marihuana d’ús adult podrien començar durant el 2022 a Nova Jersey i a començaments del 2023 a Nova York, on, a més, el mercat sanitari és menor. Com que l’“herba” és il·legal sota la llei federal, aquesta substància no es pot transportar més enllà dels límits de cada estat.
Aquesta mateixa prohibició fa que als bancs els sigui impossible oferir finançament convencional. Això és un entrebanc per engegar aquests negocis, tret de les grans corporacions que disposen de diners.
Oregon, un dels pioners, va expedir nombroses llicències de cultiu després de la legalització fa sis anys. Gaudeixen de sobreabundància de cànnabis mentre que Nova York, que ha legalitzat la marihuana no mèdica, no dona l’abast a tanta demanda.