La Vanguardia (Català-1ª edició)
El desbrossador
ERC aposta pel diàleg, però la salutació entre Junqueras i el ministre Iceta va ser inevitablement glacial
Isabel Garcia Pagan
Un nou començament. Això és el que vol Pere Aragonès per a la seva presidència i la pretensió que no s’assembli a cap dels antecessors presents al Palau de la Generalitat a la seva presa de possessió. Els republicans tornen a ocupar el càrrec després de 80 anys i l’escenografia va ser el seu altaveu. Una cosa és fugir de l’“independentisme màgic” que ERC atribueix a Carles Puigdemont i una altra no sucumbir a la màgia de la imatge.
La de la presa de possessió buscava reconnectar els catalans amb el Palau de la Generalitat. Flors de colors republicans al balcó, adéu a la catifa vermella, benvingudes les fibres naturals, cadires de vímet... I el nexe d’Aragonès amb la història del partit i la seva pròpia al Govern sortint: de l’homenatge als presidents Lluís Companys i Francesc Macià, als servidors públics que han lluitat contra la pandèmia, que ell ha gestionat com a president substitut des de la inhabilitació de Quim Torra.
Es comença amb l’escenari i es prossegueix amb el Consell Executiu.
El pati dels Tarongers es va farcir d’honorables caiguts. Al marge d’Aragonès, en el nou Govern només sobreviuen en vicepresident, Jordi Puigneró, que es converteix en la cara de Junts a l’executiu, i Teresa Jordà, ara com a consellera d’Acció Climàtica Agricultura i Alimentació, per ERC.
Aragonès, amb l’ajuda de Jordi Sànchez a l’hora de proposar els consellers postconvergents, ha rebaixat la rellevància política dels noms del Govern a favor dels professionals, alguns dels quals van anar passant pel despatx de la Zona Franca sense esperar a la presa de possessió. I és que el president té pressa i vol arrencar “amb urgència”, “sense dilacions”, i que la seva “nova Generalitat” vagi més enllà d’aquesta legislatura. El seu primer encàrrec als consellers serà un programa amb l’horitzó d’una dècada.
Tot i així, el primer repte és fer creïble l’aliança entre ERC i Junts més enllà dels somriures dels primers compassos. “El punt de partida no és dolent”, afirmen. Els perfils tècnics del gruix del Govern permetran aparcar els debats sobre el procés a la porta del Saló Daurat i traslladar-los a un nou espai on partits i entitats independentistes resolguin les diferències.
L’aposta d’Aragonès i ERC pel diàleg l’ha portat a la presidència i necessita resultats per apuntalar-la i Pedro Sánchez espera a la Moncloa, amb la carta dels indults i altres pressupostos per aprovar sota el braç i donar continuïtat a la seva legislatura.
El compromís d’Aragonès és “fer inevitable l’amnistia i l’autodeterminació”, “desembocar en una república catalana”. El com és la incògnita perquè el no del Govern central és avui inamovible. Aragonès vol “desbrossar el camí” i la normalització de la relació institucional és el primer pas.
El ministre de Política Territorial escoltava al pati dels Tarongers. Miquel Iceta es va trobar per primera vegada amb Oriol Junqueras des del seu ingrés a la presó. ERC aposta pel diàleg però la salutació va ser inevitablement glacial. La ferida és gran i queda molt per desbrossar.