Les arrels de Kate Winslet

Saps que una actriu va de debò per la mida de les seves arrels. Deixar visible el color natural dels cabells és per a les intèrprets com engreixar-se o aprimar-se molt per als actors, un acte al qual es concedeix un grau de valentia tan suprem que mereix premis. Frances McDormand no es maquilla mai ni fa pinta d’anar a la perruqueria cada quatre setmanes, però tot i així quan els membres de l’Acadèmia de Hollywood van veure el seus cabells a Nomadland van intuir que anava a totes i li van donar l’Oscar.

Kate Winslet produeix la sèrie Mare of Easttown i les arrels del seu personatge, Mare Sheehan, són monumentals, catedralícies. Quan es fa la cua de cavall de policia atabalada, li arriben fins a les orelles. Amb això la sèrie ens vol dir que aquesta dona, investigadora, mare, àvia als quaranta-pocs, que ha perdut un fill per suïcidi, que ha de veure l’exmarit amb la seva nova nòvia vivint a la casa del darrere, que està a punt de perdre la custòdia del net en mans de la seva jove exheroïnòmana, no està per a ximpleries.

La suposició funciona també a la inversa. És a dir, tret que visquis en un poble amb un 45 per cent d’adults alcohòlics, que tinguis un cosí capellà sospitós d’assassinat i pedofília i que acabin de matar el que podria ser el nou amor de la teva vida davant dels teus nassos, s’espera de tu que mantinguis el tint al dia.

En aquesta sèrie tot és massa. Hi ha unes quaranta trames obertes, seixanta caps per lligar. Hi regna la sordidesa i els guionistes sembla que treguin les idees sobre la classe treballadora de documentals, com un fenomen que saben que existeix però que no han vist mai. A casa ens encanta. Cada dilluns estem desitjant fer anar a dormir els nens per asseure’ns a patir amb les arrels de Kate Winslet. Que, per cert, amaguen un truc. Són arrels negres, no grises. Tot té un límit.