La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tocar de peus a terra
Ja tenim nou Govern i ara es tracta de treballar fort per tirar endavant econòmicament i socialment el nostre país. Em sorprèn que encara hi hagi entitats, com Òmnium i l’ANC, que la seva prioritat és aconseguir la independència i en aquest sentit giren les seves proclames. És hora de tocar de peus a terra i algú els hi ha de dir. Deixeu d’enganyar els catalans. Hi ha massa gent a Catalunya que està patint les conseqüències de la pandèmia i ara el Govern ha de dirigir tots els seus esforços a l’ajuda de totes aquestes persones, autònoms i petites empreses.
Carles Roura Fornés Subscriptor Barcelona
95,9 95,5 86,5 86,2 82,8 79,3 79,1 78,2
77,7
76,8
75,5
75,0
74,3
72,6
71,3
70,8
70,1 la guerra ja ningú es va recordar d’ells.
La demanda d’ajuda que han fet durant aquests mesos ha quedat en un segon pla, oculta per les dades més cruentes de la pandèmia, amb les morts i les ucis dels hospitals en primera pàgina. Molts, els primers contagiats, ni tan sols tenen evidències d’haver passat la covid perquè aquells primers mesos no es feien proves. Però el cert és que abans estaven sans i ara no poden portar una vida normal.
El seu cos no és el mateix i, en canvi, les proves mèdiques donen una normalitat sorprenent. Viuen a més una incertesa (sense pronòstic, sense tractament) i l’absència de coneixement científic i reconeixement legal de la malaltia. Tots aquests aspectes són desconcertants, per a ells i per a les empreses.
L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha començat a actuar per reduir la despesa de les baixes mèdiques. Les baixes per covid (oficialment, no hi ha baixes per covid persistent) estan passant a ser baixes ordinàries per qualsevol altra patologia al cap de sis mesos i deixen de ser una “assimilació” a un accident laboral, com es va establir des del primer decret d’estat d’alarma, amb unes condicions econòmiques favorables al treballador (i a l’ocupador). Això és així almenys a Aragó i Andalusia, segons la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). I s’espera a allò que passi al cap de 18 mesos de la incapacitat temporal del treballador, segons Pau Estévez, advocat del Col·lectiu Ronda. Serà permanent? En quines condicions? Abans d’arribar a aquest punt els malalts confien curar-se o que remetin les malalties, tal com van aparèixer.
Un dels problemes és la falta de reconeixement “administratiu” de la malaltia, que comença fins i tot en els metges de primària (alguns no estan familiaritzats amb les patologies i consideren que són afectacions vinculades a l’ansietat o depressió). La covid persistent tampoc no és una seqüela de les complicacions originades per la malaltia, per la pneumònia, per exemple. Són malalties noves sorgides de la infecció. La pèrdua d’olfacte, per exemple.
Malgrat que el terme ha estat reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i pel Ministeri de Sanitat, les baixes laborals no poden justificar-se per aquest concepte. No hi ha un codi específic, que és el que reclamen tant les associacions
LA SEGURETAT SOCIAL A l’Aragó i Andalusia les baixes per covid es canvien per una altra causa al cap de sis mesos
SI NO ÉS COVID No tenen prestacions avantatjoses d’“accident laboral”, tal com està definit
de pacients com els metges de família. Precisament la SEMG ha publicat una guia que identifica clínicament aquesta mena de síndrome multisistèmica, el seu diagnòstic, tractament i seguiment. Catalunya va ser pionera a codificar