Denúncia del feminicidi

Laëtitia o el fin de los hombres comença com moltes altres sèries, amb la desaparició d’una noia, el cadàver de la qual es trobarà al cap d’unes setmanes. Tot i això, aquesta minisèrie francesa de sis episodis que avui arriba a Filmin intenta i aconsegueix anar una mica més enllà i s’embarca en una contundent denúncia dels errors del sistema judicial francès i, sobretot, del feminicidi, de l’assassinat d’una dona en mans d’un home per masclisme o misogínia.

La sèrie és a més la recreació d’una història real i es basa en la novel·la supervendes d’Ivan Jablonka. Laëtitia Perrais, de 18 anys, va desaparèixer una nit de gener del 2011 en un petit poble a prop de Nantes, a l’oest de França. La seva família adoptiva i la seva germana bessona Jessica van trobar a primera hora de la matinada el seu escúter tirat a terra davant de casa i una de les seves sabatilles a pocs metres. Un presagi de la tragèdia que només havia fet que començar.

Les investigacions policials van portar, dos dies després, a la detenció del criminal que havia violat i assassinat la Laëtitia. Era Tony Meilhon, de 31 anys, un expresidiari multireincident en llibertat condicional i suposadament sota control judicial en el moment del crim. El cas va sacsejar la societat francesa i aviat va saltar a l’àmbit polític. L’aleshores president Nicolas Sarkozy (hi ha escenes d’arxiu que apareixen a la sèrie) va arribar a culpar i atacar les autoritats judicials per la seva ineficàcia.

La protecció de la infància és un altre dels temes col·laterals i entrellaçats que aborda la sèrie i que convida a més d’una reflexió. Ja abans del crim, la Laëtitia (i també la seva germana Jessica) feia molt de temps que patia la violència masculina. A través de flashbacks, l’espectador coneix el traumàtic passat de les bessones. La mare, que patia la violència del seu marit, va acabar en hospitals psiquiàtrics, i el seu pare, després d’anar a presó una temporada, se’n va fer càrrec. Finalment els va ser retirada la custòdia als pares i les nenes van ser enviades a una família amb tan mala sort que el pare d’acollida va violar diverses noies, incloent-hi la Jessica.

Darrere de la sèrie hi ha el director Jean-Xavier de Lestrade, amb experiència en el true crime amb produccions com Un culpable ideal (documental guanyador de l’Oscar el 2001) i The staircase, sèrie precursora del gènere (disponible a Netflix). En aquest cas, Lestrade ha apostat per la ficció per reconstruir de manera detallada i estremidora, però allunyada del sensacionalisme, aquest crim que va commoure França. Una barreja de crònica de successos, història, sociologia i denúncia política que convida a un debat necessari sobre la violència contra les dones i la protecció de la infància.