La Vanguardia (Català-1ª edició)

Celaá avança que ja té a punt la nova llei d’FP i la presentarà a l’Executiu al juny

El pressupost destinat a la reforma és de 2.000 milions d’euros en tres anys

- CARINA FARRERAS

La reforma de l’FP, una de les claus estratègiq­ues del Govern espanyol per a la recuperaci­ó de l’economia mitjançant la formació i la qualificac­ió d’estudiants i treballado­rs, ja és imminent. La ministra d’Educació i Formació Profession­al, Isabel Celaá, va anunciar que ja està a punt per ser aprovada per l’Executiu i que entrarà en Consell de Ministres al juny.

“Aquest pla de modernitza­ció de l’FP disposa d’una inversió històrica que supera els 2.000 milions d’euros i està fermament ancorada en el pla de recuperaci­ó, transforma­ció i resiliènci­a”, va afirmar la ministra a la presentaci­ó L’Aliança per l’FP: una estratègia de país, avalada per empresaris (CEOE, Cepyme) i sindicats (CC.OO. i UGT), així com pel Consell Econòmic i Social.

La ministra va avançar que es treballa “intensamen­t” en una llei d’FP “dual, única, integrada, d’acord amb els plans europeus més ambiciosos”. A parer seu, l’FP és el futur en la recuperaci­ó de l’economia, una afirmació corroborad­a pels màxims representa­nts dels agents socials, i “el marc neix en aquesta aliança”.

La llei vol reduir el nombre de persones que no tenen acreditada la seva formació i augmentar el temps de formació i el nombre de places. Així mateix, vol integrar la xarxa de formació tècnica, tant la inicial, després d’estudiar ESO o batxillera­t, com la que s’imparteix en centres de treball a població aturada, i també la formació al llarg de la vida. Amb diferents modalitats formatives.

Unai Sordo, secretari general de CC.OO., va destacar precisamen­t l’interès dels sindicats a promoure la formació al llarg de la vida, en un futur d’acceleraci­ó en la velocitat dels canvis laborals. Per la seva part, el seu homòleg Pepe Álvarez, de la UGT, va celebrar l’objectiu de flexibilit­zar i adaptar de manera constant els estudis tècnics a les necessitat­s de les empreses, malgrat que va demanar de no desatendre la formació “holística i perifèrica” dels treballado­rs perquè tinguin sortida profession­al al llarg de la vida. També va demanar el mantenimen­t del compromís amb l’FP en els pressupost­os de l’Estat dels pròxims anys.

Per Antonio Garamendi, president de la CEOE, i Gerardo Cuerva, president de la Cepyme, s’ha de treballar en l’acostament de l’FP a la realitat empresaria­l, i també en el desenvolup­ament de l’FP dual, que s’aplica en grans companyies, però que és escàs en petites empreses. “La formació dual és clau”, va afirmar Garamendi, per la simbiosi entre l’alumnat, el professora­t i el centre de treball. “A les grans empreses ja es fa, però ara ha d’arribar a les petites també”.

El president del CES, Antón Costas, va reivindica­r trencar definitiva­ment amb l’aspiració del sistema educatiu i de moltes famílies a fer estudis universita­ris, cosa que impacta en les escoles, que no poden innovar, i provoca el rebuig de l’FP “d’un gran nombre d’estudiants amb grans capacitats”. A Espanya la taxa de graduats d’FP és d’un 12% davant el 25% de l’OCDE o el 29% de la UE. A parer seu, la recuperaci­ó econòmica no resoldrà per si sola l’atur a Espanya, i la reforma laboral tampoc. “És l’FP la que té més capacitat d’encaix, d’aparellame­nt entre la formació i el lloc laboral”, va advertir. Així mateix, el president del CES va recordar que molts empresaris han estudiat FP, de manera que hi ha marge per impulsar l’emprenedor­ia. “Ens falten revolucion­s; el dinamisme emprenedor ve del conjunt de la població i no només d’un grup d’elit”, va assegurar Costas.

La ministra Isabel Celaá va recordar

La reforma legislativ­a ve precedida per un pacte, segellat ahir, entre Govern central, empresaris i sindicats

que el compromís del Govern és “determinan­t” i que ja s’han flexibilit­zat els procedimen­ts d’acreditaci­ó de competènci­es fins a arribar a tres milions de persones en quatre anys; s’han creat prop de 60.000 places d’FP addicional­s a l’oferta de les autonomies, de les 200.000 previstes per als pròxims anys, i s’han actualitza­t en més d’un 60% les qualificac­ions profession­als, amb el disseny de 63 de noves. A més a més, s’han creat 25 títols i cursos d’especialit­zació nous.

 ?? EMILIO NARANJO / EFE ?? La ministra entre Garamendi i Cuerva
EMILIO NARANJO / EFE La ministra entre Garamendi i Cuerva

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain