La Vanguardia (Català-1ª edició)
;T^ 6P[\Tb X 2aTdb
ŒxVAVz† VX Xxmx A‹AuŒx”A
Ha mort cristianament, el dia 23 de maig del 2021. La junta directiva de Fenin Catalunya, la junta directiva de Fenin i tot l'equip de la federació volem traslladar a la família i amics el nostre més sentit condol per la seva irreparable pèrdua.
Descansi en pau
inspirades a Darmstadt, representades per ell –premi Nacional el 1953– i també entre altres pel seu company de generació Luis de Pablo, i que una dècada més tard van posar so als “25 anys de pau”. Anys de diàleg entre les arts, ja que en paral·lel sorgien els grups plàstics d’El Paso, o de Dau al Set, entre d’altres. A la pròpia experiència musical de Cristóbal Halffter hi ha el cinema.
Poc abans, la seva obra serial
trencava els límits i commovia el plàcid món musical espanyol que va reaccionar amb una protesta descomunal. I deu anys més tard, els títols ja denoten consciència, com assenyalava Pedro Laín en parlar del Rèquiem por la libertad imaginada, del
Ens deixa una història i una obra singular que avui representa aquest país a l’Europa de finals del segle XX
1971: “Commovedora, perforant trinitat de paraules. Llibertat: la manera de ser” .... i a la dedicatòria del qual l’autor deia: “Esperant que el títol d’aquesta obra deixi de ser algun dia una realitat”.
Hi van seguir Gaudium et SpesBeúnza (1972) i Elegias a la muerte de tres poetas españoles sobre versos d’Antonio Machado, Miguel Hernández i Federico García Lorca del significatiu 1975, i el 1981 ja la democràcia li concedeix la medalla d’or de les Belles Arts.
I amb el pas del temps anem comprenent –pel silenci, incomprensible, a què els anys van sotmetent l’obra– l’actual mirada distant del compositor, que ens va deixar una història i una obra singular que avui representa aquest país a l’Europa de la segona meitat del segle.