El Real es riu de si mateix amb l’òpera paròdica ‘Viva la mamma!’, de Donizetti

Viva la mamma!, de Donizetti, és l’òpera bufa amb què el Teatro Real encara la recta final d’aquesta “cursa d’obstacles” que està sent la temporada de la pandèmia, en paraules del seu director general, Ignacio García-Belenguer. Una hilarant paròdia del món teatral sobre la posada en marxa d’una producció, amb uns intèrprets realment incapaços.

Redescobert als anys seixanta, aquest títol és el penúltim de la temporada actual del teatre madrileny. S’estrena el 2 de juny, dia d’Itàlia, i té fins al dia 13 dos repartiments: un amb el baríton Carlos Álvarez, a qui el Real desplegava ahir la catifa –“És un honor tenir-te aquí”, li va dir el director artístic, Joan Matabosch–, i la soprano georgiana Ninó Matxaïdze, que ja feia set anys que no cantava al Real, i un altre amb Luis Cansino i Sabina Puértolas. La direcció musical és d’Evelino Pidò, i l’escènica, de Laurent Pélly.

“És una obra que sento molt endins, i em poso al lloc de tots els personatges, que són ridículs, patètics i mediocres, però voldrien ser els millors, i això és una cosa que ens arriba bastant i inspira tendresa”, va dir el regista francès d’aquesta “gran farsa que, com tota comèdia, conté molta tristesa”.

Aquesta nova coproducció del Real amb les òperes de Lió i Ginebra

comença en el que era un antic teatre del sud d’Itàlia convertit ara en un pàrquing, on els personatges són gairebé fantasmagòrics. I el segon acte se situa a l’antic teatre.

Pidò dirigeix per primera vegada aquesta òpera, que es va estrenar a Nàpols el 1827, tot i que al cap de quatre anys Donizetti hi va afegir un segon acte per a l’estrena a Milà. És la versió que es presenta.

“És una paròdia sagnant de quan es munta una òpera, sí, però té, a més a més, molts elements bonics. Els cantants han de ser brillants vocalment, però també a l’hora d’actuar”, va dir el mestre torinès.

Ninó Matxaïdze va fer broma amb el plaer de fer un personatge que es diu Prima Donna, “el somni de tota soprano”, i Álvarez –que d’aquí unes setmanes farà de Scarpia a Tosca en aquest mateix escenari– va agrair que “penséssiu que aquesta bogeria de fer els dos papers seguits fos possible”. Respecte a Mamma Agata, és un personatge que requereix una gran versatilitat, ja que quan és ella mateixa té la veu del baríton i quan interpreta el seu paper ha de ser una cantant terrible, va dir. “Que sigui una òpera còmica no permet qualsevol cosa. I tot el que us pugueu imaginar del que no pot fer un cantant sobre l’escenari ho farem en Luis i jo, però això necessita un gran control”, va dir. I més: “Jo estic encantat d’investigar la meva part femenina”.