La Vanguardia (Català-1ª edició)
Diferents maneres d’anar-se’n
La professora Pepa Aguar relata la història de l’àvia i la mare a ‘El que em queda de tu’
Pepa Aguar va néixer a València el 1964, va créixer a Benetússer, se’n va anar a estudiar a Barcelona i avui és professora d’habilitats comunicatives i coordinadora d’un màster a la UAB. Ara debuta en la novel·la amb El que em queda de tu (Edicions 62), premi Joanot Martorell, en què dibuixa un retrat vívid de l’àvia materna, de la mare i d’ella mateixa, des dels temps de la guerra fins a l’arribada de la malaltia que fa que la seva mare recordi cada vegada menys.
La Teresa és l’àvia al paper i a la realitat, la Fineta és la mare, “i al final en una novel·la tot és veritat i és mentida”. L’àvia va morir quan Aguar tenia nou anys i, a partir dels seus records i dels testimonis de les filles, va reconstruir la història “d’una dona que era molt sàvia, que no havia tingut la possibilitat d’estudiar, però que era avançada al seu temps; la gent li explicava les seves coses perquè sabia escoltar, donava bons consells i era una persona discreta i lluitadora”.
Aguar va voler conjugar la història de l’àvia amb la malaltia de la seva mare: “Va perdre la memòria en sis mesos i és quan la vaig perdre; no s’havia mort, però va desaparèixer. Va ser un procés devastador”. La mare apareix en aquest moment final, però també en els moments vitals de joventut: “No volia que ma mare fes pena”.
El llibre combina diferents maneres d’anar-se’n, com la de la mare que entra en la demència, la de l’amiga que morirà abans d’hora o la de la narradora, que se’n va del poble de València als 18 anys per anar a estudiar a Barcelona, on inicia una nova vida i ja no tornarà. La història que narra Pepa Aguar és un cant a la vida. “La vida continua, amb el llegat magnífic que aquestes persones t’han deixat”, conclou.