La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bernal dona espectacle
El líder s’exhibeix a les Dolomites amb una victòria incontestable
L’etapa reina de les Dolomites es va retallar. De 212 quilòmetres a 153. De tres ports llegendaris de més de dos mil metres a només un, el Passo Giau, amb el cim a 18 quilòmetres de la meta, a Cortina d’Ampezzo. Però Egan Bernal no estava disposat a deixar passar la seva ocasió, no vol guanyar el Giro sense etapa –com li va passar al Tour del 2019, quan es va anul·lar el final a l’Iseran– i va considerar que havia d’aprofitar l’escenari. “M’hauria anat millor l’etapa completa: jo estava preparat per fer-la tota”, va reconèixer. I va adaptar l’estratègia. Quan va llançar l’atac, quan es va convertir en l’uomo solo al comando que enalteixen els millors Giros de la història, faltaven uns 3 km per coronar el port. Més els 18 de descens. Tenia Vlassov despenjat i Yates a punt de cedir. Encara tenia el suport del seu compatriota Daniel Martínez, eren dos en un grup de vuit a punt de rebentar. I tot i així es va llançar. Sense càlculs ni tàctiques defensives. A l’atac. “Volia donar espectacle, aquest és el ciclisme que m’agrada, un dia de fred, una etapa dura, quan fa falta coratge, determinació. Volia una cosa especial, tot i que era un risc”, va acceptar. En la cavalcada en solitari, entre els 2.000 metres de l’alt i els 1.225 de la línia de meta, va rebre el suport del públic italià. Crits constants de “Pantani, Pantani!” l’acompanyaven. “M’han emocionat. A casa no tinc fotos meves, no tinc res de ciclisme tret d’una caricatura de Pantani. Quan penso en un ciclista de rosa la meva imatge és la de Pantani”, va dir Bernal.
A la meta va clavar 27 segons a Bardet i Caruso, que és el nou segon classificat. Va obtenir 2m11s sobre Vlassov i 2m37s sobre Yates, els rivals que mes temia. A la general ja té un marge de 2m24s, amb Yates a més de quatre minuts. D’Evenepoel ja ni se’n parla: ahir va arribar a 24 minuts. “És cert, estic en òptima posició, amb avantatge per gestionar fins i tot un dia dolent, que en tres setmanes pot arribar”. Bernal connecta amb l’afició local –parla un italià correctíssim– i amb la de tot amant del ciclisme espectacular. Fins i tot cuida els detalls: quan s’acostava a la meta es va treure la peça d’abric per mostrar clarament la maglia rosa. “No cada dia es guanya i menys encara amb la maglia rosa, era una qüestió de respecte”, va dir. Com titulava La Gazzetta dello Sport, “Bernal, che trionfo!”