Ni tan grans ni tan joves

Els experts calculen que l’edat més competitiva per als futbolistes dels equips top va dels 25 anys als 30. Ni massa joves ni gaire veterans. Avui la tecnologia, la nutrició i el seguiment que es fa als jugadors permet allargar l’edat dels esportistes. Els dos cracs que han dominat l’escena del futbol mundial l’última dècada són Leo Messi, que en té 33 i el mes que ve en farà 34, i Cristiano Ronaldo, amb 36. Però els grans equips necessiten un punt d’equilibri.

El Barça té un planter amb molts futbolistes sèniors i amb bastants de joves. L’eix central el comparteixen Piqué (34) amb Araújo (22); a la mitja Busquets, que al juliol en farà 33, amb Pedri (18), i davant poden combinar Messi (33) i Ansu Fati (18). En l’esport actual val la pena donar oportunitats als joves perquè les aprofiten i demostren un caràcter més madur que en altres èpoques. No és estrany que Mingueza, Riqui Puig o Ilaix Moriba no desentonin en un equip amb experiència. I que els Piqué, Alba, Busquets i Messi marquin el camí per la seva experiència. Però la classe mitjana cronològica necessita futbolistes entre 25 i 30, que són molt competitius. Al final en el futbol el més important és l’equilibri i el Barça ha de confeccionar una plantilla en la qual entre el grup de veterans i el de joves predomini el d’entre 25 i 30.

La mitjana d’edat del Barça és de 25,8, lluny dels dos grans clubs que han triomfat aquest any. D’una banda l’Atlètic de Madrid de Simeone, que té una mitjana de 27,8 i, de l’altra, el City de Guardiola, que està en 27,2. Al final, el talent no es mesura pels anys, però en la majoria de competicions futbolístiques els jugadors

El Barça té molts futbolistes de més de 30 i de menys de 20, però la millor edat va dels 25 a la trentena

més competitius (amb les excepcions lògiques de cracs que surten per dalt i per baix, que n’hi ha molts) són els que fluctuen entre els 25 i els 30, quan s’assoleix la plenitud.

Després surt un Messi o un Cristiano o un Ansu Fati o un Pedri i tota la teoria sembla que s’ensorra, però no és així. Per això el que és fonamental d’una plantilla, d’un equip, és poder mantenir l’equilibri, que res no es dispari pels extrems i provar de combinar-ho. Ni l’equip dels babies ni el dels dinosaures són capaços per si mateixos de competir al màxim, però combinats amb aquella classe mitjana cronològica és més fàcil, o almenys possible, aconseguir els triomfs.

L’aposta blaugrana ha estat molt bona traient talent del planter per al primer equip, però això vol temps per consolidar-lo, mentre que els futbolistes que van donar la màxima glòria van deixant pas. Al mig hi ha la generació capaç d’ajudar a competir al més alt nivell.