Etern Mickelson

L’esquerrà guanya el PGA amb 50 anys i confirma que és únic

Qui defensi que l’experiència no és un grau no és gaire aficionat a l’esport. Amb una mica de sort, el 2021 serà l’any en què el món començarà a deixar enrere el malson del coronavirus. Però el que és segur és que el 2021 és l’any dels afectuosament coneguts com a avis. El 7 de febrer Tom Brady, de 43 anys, es convertia en el quarterback més veterà de la història a conquerir una Super Bowl, una proesa que igualava (o superava) Phil Mickelson (San Diego, 1970) aquest diumenge després de guanyar el PGA Championship tres setmanes abans de bufar 51 espelmes. Ningú a la història del Grand Slam de golf havia aconseguit una cosa així.

Aquest històric triomf, aconseguit en un paratge inigualable com ha estat Kiawah Island (Carolina del Sud), engrandeix encara més el mite de Mickelson, que no lluitarà per ser el més gran però que és, sens dubte, un dels jugadors més diferents i únics de tots els temps. Una condició que li atorga una personalitat incomparable, emmotllada i transformada al llarg dels anys, i una màgia en el joc curt que agrada a joves i grans dia i nit.

Per començar, Mickelson no és esquerrà. De fet, firmava la seva targeta diumenge amb la mà dreta, com sempre. Però va aprendre a jugar a golf veient el seu pare. Es posava davant seu i l’intentava imitar; així va acabar jugant amb l’esquerra. I no va ser una mala opció. Sis tornejos del Grand Slam ja el contemplen, però (de moment) cap US Open. “Ara tinc cinc intents més”, deia de broma a la sala de premsa de Kiawah sobre l’exempció que li dona la seva victòria. I és que l’ombra del US Open el perseguirà sempre. Ha estat subcampió fins a sis vegades –rècord absolut del torneig– , i imatges com aquell desastrós forat 18 a Winged Foot el 2006, quan tenia la victòria a tocar, són difícils d’esborrar.

I és que a Mickelson, una estrella universitària (Arizona State) cridada a entrar a la història del golf, objectiu que, sens dubte, ha aconseguit, el va perseguir durant molt de temps la injusta etiqueta de “perdedor”. Va tardar 13 anys com a professional a guanyar el seu primer gran ,un inoblidable Masters, però a partir d’allà va començar a construir la seva llegenda, engrandida gràcies al seu triomf a Kiawah. “Ha estat inspirador”, li deia Tiger Woods, antigament enemic i ara bon amic. Sens dubte, el seu exemple és el camí a seguir.