La Vanguardia (Català-1ª edició)
Baixar al-Assad ratifica el mig segle de control de Síria per la seva família
El president renovarà mandat per set anys enfront de dos rivals desconeguts
La dinastia republicana dels Assad va complir ahir amb el fatigós tràmit de ratificar-se a si mateixa a les urnes. Després de mig segle en el poder, entre el difunt Hafiz al-Assad i el seu fill Baixar, aquest últim busca un nou mandat presidencial de set anys que Síria no està en posició de negar-l’hi.
Als carrers de Damasc només es veuen cartells de l’actual president, encara que en teoria dos candidats més acuradament seleccionats li disputen el poder. Es tracta d’un exviceministre, Abdul·lah Sal·lum Abdul·lah, i del cap d’un petit partit “de l’oposició patriòtica”, Mahmud Ahmed Marei.
Això sí, els retrats d’aquests perfectes desconeguts ocupaven ahir a les paperetes el mateix espai que l’omnipresent.
Igual com Abdul Fattah al-Sissi, Baixar al-Assad creu que la democràcia és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans de la gent. I, com en el cas del general egipci, compta amb els seus propis suports internacionals per aconseguir-ho. Només un grapat de països amics, com Rússia, Bielorússia, Veneçuela, Sud-àfrica o l’Iran han estat convidats a enviar observadors electorals.
No és el cas de l’ONU. Per això els ministres d’Exteriors de França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i els EUA han declarat que les eleccions sirianes no seran “ni lliures, ni justes”.
No en va, més de trenta candidatures van ser desqualificades per una llei electoral que obliga els candidats a haver viscut ininterrompudament a Síria durant els últims deu anys.
Aquesta exclusió de facto de l’oposició a l’exili acompanya la negativa de Damasc a tancar les ferides de la guerra en un procés de diàleg polític patrocinat per les Nacions Unides a Ginebra. Fins i tot la seva alternativa a Astanà, on seuen Turquia, l’Iran i Rússia, dormisqueja.
Els comicis d’ahir en un 70% del territori sirià van ser precedits, dijous passat, per la votació anticipada en diverses ambaixades de Síria arreu del món, inclosa la de Madrid. Tot i això, en països clau com Turquia, amb tres milions i mig de refugiats sirians, no hi va haver opció de votar, ja que entre Ankara i Damasc no hi ha relacions diplomàtiques.
D’altres, com Alemanya, no van autoritzar l’ús de les legacions sirianes al seu territori per a un exercici electoral que consideren una farsa. Un judici compartit per molts refugiats sirians.
Al Líban, en canvi, sí que hi va haver cues a les urnes, a més d’incidents, en part instigats per la dreta cristiana i en part fruit de la barreja explosiva de refugiats sirians. A diferència del que passa a Turquia, on pràcticament tots són sunnites i enemics acèrrims d’Al-Assad.
Cal recordar que més de mil milicians libanesos de Hizbul·lah han mort combatent en defensa del règim sirià.
El resultat de l’escrutini no se sabrà fins demà a la tarda. Però Baixar al-Assad no té qualsevol dubte sobre el resultat i ahir, desafiador, votava amb la seva dona,
Les eleccions són una farsa, segons alguns països occidentals i Turquia, on els refugiats no voten
Asma, a Duma. Aquest va ser l’últim bastió gihadista als afores de Damasc, que l’exèrcit sirià suposadament va bombardejar amb gas clor.
Al-Assad, de 55 anys, va prendre el poder al partit Baas i a la república siriana a la mort del seu pare, l’any 2000. Durant la seva primera dècada va alimentar una esperança d’obertura política i econòmica del seu règim policíac. No hi havia hagut mai tants turistes.
Tot i això, aquesta esperança es va anar refredant, abans de saltar pels aires amb la repressió de la primavera àrab, quan va ser segrestada pels Germans Musulmans –com a Egipte, l’única alternativa organitzada a la dictadura– abans de passar a mans cada vegada més violentes i sectàries.
Ara la crisi econòmica siriana és galopant i impedeix la reconstrucció, amb una inflació de postguerra empitjorada per les sancions occidentals.
Síria va celebrar el juliol passat eleccions al Parlament, copat pel Baas. Ni el partit ni Al-Assad no estan disposats a perdre a les urnes el que han guanyat al camp de batalla.