L’Espanya del 2018 se la juga

Un Govern derrotat a les eleccions regionals de Madrid i ferit pel Majzén marroquí en la recent crisi de Ceuta –amb els Estats Units mirant cap a una altra banda– es disposa a indultar els dotze polítics catalans condemnats pels fets de la tardor del 2017. En contra hi té el Tribunal Suprem, des d’ahir frontispici d’una coalició adversa que va de Vox al sector caoba del PSOE.

El que s’acosta és seriós, i a Catalunya segurament s’infravalora. Un Govern central objectivament afeblit després de quinze mesos d’epidèmia –un Govern tocat, però no pas enfonsat– es disposa a aprovar una mesura de gràcia que no agrada a un 67% dels espanyols, segons els últims sondejos publicats. No és poc, però tampoc estem davant les muntanyes de l’Himàlaia.

No es poden fer comparacions demoscòpiques amb els indults parcials a José Barrionuevo i Rafael Vera el 1998, tres mesos després que entressin a la presó pel cas GAL (segrest de Segundo Marey), ja que amb prou feines es van fer enquestes sobre la qüestió en aquell moment. Eren molt pocs els que llavors volien buscar les pessigolles a José María Aznar. La investigació sobre els GAL havia servit per derrotar Felipe González, i les forces dominants van considerar convenient arxivar un tema inquietant i enutjós –la guerra bruta contra ETA des de finals del franquisme– que podia conduir inexorablement als governs de la transició, amb la consegüent taca d’un temps polític idealitzat.

Tampoc no es va preguntar gaire a la gent, deu anys abans, per l’indult a l’exgeneral Alfonso Armada, principal inductor de l’intent de cop d’Estat del febrer del 1981.

Armada va ser indultat per un govern socialista que se sentia fort. Barrionuevo i Vera van ser perdonats per un Aznar pletòric que tenia tot el suport de CiU i PNB per a un ingrés ràpid d’Espanya a la zona euro.

Cada indult té el seu context, i el perdó als polítics catalans serà objecte d’enquestes obsessives aquestes properes setmanes. (Avui un 65% dels catalans hi són favorables ). Alta expectació. Després del fiasco de Múrcia, les eleccions a Madrid, el patètic enfonsament de Ciutadans, la retirada de Pablo Iglesias i la temible emboscada marroquina, hi ha en joc el cap de

Pedro Sánchez. El futur de la legislatura es decideix ara. Si Sánchez recula és home mort. Si el PSOE es replega, l’aliança del 2018 pot col·lapsar. Tot Madrid ho sap.

La coalició contrària és poderosa: la majoria dels mitjans de comunicació de la capital, l’alta magistratura, el Partit Popular, en fase de recuperació, Vox, les escorrialles de Ciutadans i l’ala caoba del PSOE, encapçalada per González, que anit es va pronunciar contra els indults, en declaracions a la televisió. El pitjor que li podria passar a Sánchez és que aquest assumpte acabés contaminant les eleccions primàries al PSOE andalús, el 13 de juny. Atenció a aquestes primàries. Atenció a Andalusia, on Vox podria acabar forçant el PP a avançar eleccions.

[L’home de la Moncloa és combatiu, tot i això. Una setmana després del gran silenci dels Estats Units sobre la crisi a Ceuta, Sánchez va dialogar ahir per telèfon amb el president de la República Popular de la Xina, Xi Jinping].

El destí de la legislatura es decideix ara: si Sánchez recula serà home mort