L’Executiu haurà de motivar bé la mesura si finalment l’atorga

L’informe de la Sala Penal del Tribunal Suprem que rebutja per unanimitat i de manera molt contundent concedir qualsevol mena d’indult, total o parcial, als presos del procés estarà en mans del Ministeri de Justícia les pròximes hores.

Ara l’equip del ministre Juan Carlos Campo haurà d’analitzar la documentació de què disposa, entre la qual hi ha l’informe del tribunal sentenciador, preceptiu però no vinculant, el de la Fiscalia, també oposat a la mesura, i el de l’Advocacia de l’Estat, que es va limitar a donar per reparat el dany econòmic a les arques públiques. A partir d’aquesta anàlisi haurà d’elaborar una proposta en un sentit o un altre i elevar-la al Consell de Ministres. Si finalment el Govern central opta per concedir la mesura de gràcia aquesta es plasmarà en un reial decret signat pel Rei que es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La seva aplicació s’haurà d’encomanar al tribunal sentenciador.

Segons recull la llei, datada el 1870, l’indult total només pot ser concedit si hi ha un informe favorable del tribunal sentenciador. En aquest cas, l’indult total queda descartat, encara que no seria necessari, ja que els penats ja han complert una part significativa de la condemna.

La potestat de concedir l’indult recau exclusivament sobre l’Executiu, que haurà de motivar la seva decisió si és afirmativa, penat per penat, sobretot si la seva posició és contrària al parer del tribunal sentenciador. Cal recordar que els indults han de ser individualitzats, atès que la legislació prohibeix expressament els indults col·lectius. En aquest sentit, el Govern central haurà d’explicar les raons de justícia, equitat i utilitat social que justifiquen la mesura de gràcia.

Els indults poden ser recorreguts davant la Sala Contenciosa Administrativa del TS, ja que es tractar d’un acte “polític” del Govern. Tanmateix, el control que es

Justícia elevarà una proposta al Consell de Ministres, que tindrà l’última paraula

pot fer per part de la Sala només és per a “elements reglats”, com ara que no s’hagin demanat els informes preceptius o falti la motivació.

Hi ha dos precedents d’indults anul·lats o revocats parcialment; per falta de motivació, en el cas d’un conductor kamikaze que va matar un jove a València, i per extralimitació de les seves atribucions per part de l’executiu de Zapatero, en el cas de l’ex-conseller delegat del Banco Santander Alfredo Sáenz.