El Suprem es pronuncia contra l’indult

El Tribunal Suprem (TS) va remetre ahir al Ministeri de Justícia el seu informe contrari a la concessió de l’indult als dotze condemnats en el judici del procés. No es pot parlar de sorpresa en aquest informe negatiu. La Fiscalia s’havia pronunciat prèviament en el mateix sentit. I no hi havia cap indici que el TS hagués de revertir el que va fixar en la sentència condemnatòria del 14 d’octubre del 2019. Segons l’Alt Tribunal, no s’aprecien raons de “justícia, equitat i utilitat pública” per donar la mesura de gràcia. Però, en la nostra opinió, les raons d’utilitat pública són fàcilment defensables.

Aquest informe arriba l’endemà que Pedro Sánchez aplanés el camí per a un indult del seu Govern als condemnats del procés. Sánchez va assenyalar dimarts que “la venjança i la revenja no són valors constitucionals”. D’aquesta manera, expressava predisposició a proposar un indult que permetria alliberar els condemnats que són a la presó des de fa més de tres anys.

L’informe del TS, tot i que contrari al criteri del Govern espanyol o als interessos dels empresonats, era un tràmit imprescindible per avançar cap a una decisió de fort contingut polític, com seria la possible concessió de l’indult per part del Consell de Ministres. L’Executiu, seguint el protocol que marca la llei, ara ha d’obtenir un informe del Consell d’Estat. I, un cop el tingui, podrà obrar al seu lliure albir. Segons diferents fonts, l’indult podria arribar entre el juny i el juliol.

Estem davant una previsible decisió governamental de clara motivació política i indubtable calat. Ahir es va poder comprovar durant la sessió de control al Congrés dels Diputats, que va orbitar al voltant d’aquesta qüestió. Sánchez va manifestar en el transcurs de la sessió que “el Govern prendrà una decisió en consciència, a favor de la convivència entre tots els espanyols”. Perquè, segons va manifestar el president espanyol,

No hi ha millor alternativa que el diàleg, que només s’assolirà amb cessions d’un costat i de l’altre

“hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia”. La reacció del PP va ser adversa. El seu líder, Pablo Casado, va dir que indultar els que han atacat les lleis, rebentat la concòrdia i dinamitat la convivència no té res a veure amb apostar per la concòrdia i la convivència. I va reiterar que el seu partit –igual com Ciutadans o Vox– recorreria davant el TS contra la mesura de gràcia si aquesta arribés a produir-se.

Malgrat les apel·lacions a la justícia d’uns i altres, estem davant d’un assumpte estrictament polític. El PSOE, i en això sembla estar d’acord amb ERC, considera que el diàleg, així com les concessions que porta aparellades –es diguin indult o un ajornament dels intents unilaterals–, és el camí més adequat per intentar resoldre algun dia les diferències entre la Generalitat, en mans independentistes, i l’Estat. En canvi, els partits del bloc espanyol de dretes, que en això semblen estar d’acord amb Junts, serien partidaris de la confrontació. Per a uns, i malgrat representar l’aspiració de la meitat dels catalans, l’independentisme no mereix cap altra mena de tracte que la repressió i el recurs als tribunals. Per als altres, i malgrat el fracassat intent de desconnexió del 2017, no hi ha cap altre camí a banda de desacreditar l’Estat i restar qualsevol mena de credibilitat al diàleg.

És evident que el conflicte entre els uns i els altres està enverinat. També és evident que hi ha qui creu preferible atiar la confrontació, i així conservar els vots dels fidels, abans que buscar una solució pactada. Però per a qui viu a Catalunya està prou clar que convé resoldre l’estèril enfrontament entre Generalitat i Estat com més aviat millor. I també està clar que això no s’aconseguirà amb bravates o menyspreus al rival, sinó asseient-se a dialogar amb els rivals. No hi ha cap altra solució. No hi ha cap alternativa millor que el diàleg i la recerca d’un acord, que només s’assolirà amb cessions d’un costat i de l’altre.