L’hora de la recuperació cultural

Ahir L’Auditori va presentar la propera temporada. S’hi comptabilitzen un total de 430 concerts, que inclouen trenta estrenes i disset encàrrecs. Vet aquí un signe de recuperació i de retorn cap a certa normalitat, després d’una etapa de restriccions ocasionada per la pandèmia que han tingut importants efectes sobre el sector cultural, com en tants d’altres. També ahir, Temporada Alta va presentar les produccions i les coproduccions pròpies que oferirà la pròxima edició. Entre les quals hi ha un Oncle Vània amb actors catalans a les ordres del director lituà Oskaras Korsunovas, figura en voga a l’escena europea actual. Sense oblidar unes vint-i-cinc produccions pròpies més, que suposen el seu percentatge històric més alt de generació de nous espectacles.

Fa poc el Liceu també ha presentat la nova temporada, amb una aposta decidida per l’òpera del segle XX, que ho és també per la normalització de la cultura contemporània. Així mateix, el Palau de la Música va revelar la seva. I, en l’àmbit de la música jove, ho ha fet el Festival Cruïlla, que cobra una nova empenta, afavorit per un públic majoritàriament local, a qui no afecten les limitacions que pateix encara el públic internacional, de gran pes en festivals com el Primavera Sound o el Sónar... Totes aquestes notícies, sens dubte positives, ens parlen de la gradual recuperació del

Els promotors han apostat per la qualitat: el públic hi ha de contribuir ara amb la seva presència

sector cultural, que ha patit l’impacte de la crisi del coronavirus amb diferents intensitats. Si el sector editorial va sortir relativament ben parat de la crisi, ja que les llibreries van continuar venent i els confinaments domèstics van afavorir la lectura, altres sectors van patir i encara pateixen restriccions. De manera molt significativa, els espectacles escènics, per l’obligació de reduir els aforaments.

És cert, en aquest sentit, que les notícies són esperançadores. Durant la pandèmia, els grans teatres públics han seguit el seu camí amb una certa regularitat, mentre que els privats es veien obligats, ateses les dificultats sobrevingudes, a prolongar els muntatges a la cartellera. Però ara aquestes restriccions s’aproximen al final. A Madrid s’ha anunciat el retorn a l’escena d’El rey león, paradigma del musical de públic massiu. El camí de la normalitat és a la vista i els programadors culturals el volen recórrer ara. A Catalunya, els aforaments en teatres, cinemes, auditoris i circs encara continuen reduïts al 70%. Però la recuperació ja s’albira.

En definitiva, els promotors públics i privats, així com els programadors, han fet un gran esforç perquè aquest retorn sigui possible i alhora de qualitat, amb produccions en alguns casos de molt alt nivell. Correspon ara als espectadors respondre a aquest esforç i contribuir amb la seva imprescindible presència a aquesta recuperació cultural.